Una escapadeta...

Sí, sí, per fi una escapadeta...

a París !!!

Han estat poquests dies, però intensos.

París, una llum esplèndida i encara una més esplèndida companyia.

Què més es pot demanar...?

Només tornar-hi aviat , perquè, com va dir Hemingway...

París no s'acaba mai...

Armaris o cerveses ?

No és pas cert que totes les dones somiem amb un fabulós armari, gran i ben assortit, nooooooooooooo...!!! I tampoc que tots els homes somiïn amb una nevera gegant plena de cerveses ben fresquestes... I ara! Encara menys...

Aleshores, per què no puc deixar de somriure cada vegada que veig aquest anunci?



Bona setmana!

Tres, dos, un...

Ja teniu els grans de raïm ben comptats?

Jo ara m'hi poso, però abans us deixo amb aquesta Verbena Galàctica del mestre Sisa per acabar l'any amb alegria.


MOLT BON 2009 !!!!

What a wonderful words

Claudina, Elisabet,

Matilde, Sílvia, Rosa, Quico,

Mília, Juli, Mireia,

Roser, Aurora, Enric

Pachus, Pilar, Glòria...

Tots els vostres noms són paraules evocadores i màgiques que m'acosten el vostre somriure, les vostres veus, el vostre caliu i la vostra amistat només de pronunciar-les. Per això, per a mi són i seran "wonderful words". A alguns us ho podré dir en persona, a d'altres només des d'aquesta finestra virtual, però a tots i totes us desitjo de tot cor:

MOLT BON NADAL!!

Una poma cau d'un arbre...

Amb tot, encara no havia tingut temps de mostrar-vos la nostra collita de pomes d'aquest any.

Són d'una pomera petita que vam plantar en una torreta fa 3 anys i que cada any, a finals d'estiu ens proporciona una deliciosa collita de pomes. Diuen que s'han d'arrencar les més petites perquè les altres creixin més i siguin més grans, però mai ho fem. Petites o grans, nosaltres les trobem igualment les més dolces i aromàtiques del món!

I parlant de pomes... Us deixo amb un poema per a comptar i contar:

Una poma cau d'un arbre

i ningú la va a collir.

Dues mosques que passaven

es preparen pel festí.

Tres marietes afamades

en demanen un bocí.

Quatre formigues alades

volen compartir el botí.

Cinc cuques espavilades

també s'hi van afegir.

Saps dir-me quants mengen poma

o t'ho torno a repetir?

I aquí tenim l'adaptació al castellà:

Una manzana reineta,

dos mosqitas pizpiretas,

tres mariquitas aladas,

cuatro hormigas atareadas,

cinco gusanos rebeldes,

seis escarabajos verdes.

Todos manzana comieron

¿Sabes contar cuántos fueron?

Tots dos els trobareu al llibre que vam publicar juntament amb Matilde Portalés "Per què els gats miren la lluna" / "Por què los gatos miran la luna"


Bon diumenge!

Petons i abraçades!

Aquest és el títol d'un llibre de poemes per a nens, amb les precioses i delicades il·lustracions de Matilde Portalés.

Però també és una reivindicació personal!

Hi ha setmanes en què només desitges arribar a casa, posar-te la indumèntaria inequívoca de "necessito un descans" (jersei amb boles, mitjons suaus, pinça als cabells...) i demanar la dosi de petons i abraçades que et correspon...


Aquesta ha estat una d'aquestes setmanetes...

Si també és el vostre cas, molts petons i abraçades per a tots!





PER ESCOLTAR: Dame un beso. Luz Casal

It's wonderfull!

Aquests "clics" de la nostra infància continuen sent tan humans...

Aquí els tenim anant al cine, amb la fantàstica banda sonora de Paolo Conte: "Vie com me".

Visca La Itàlia!


>

Ultims dies d'estiu

Diuen que la setmana entrant arriben les pluges i comencen a baixar les temperatures... Però avui encara fa un solet molt agradable, així que vaig a aprofitar els últims rajos, abans que el to de la meva pell torni a passar de blanc trencat a blanc nuclear.

A més, com un regal inesperat de final d'estiu, el roser que ja donàvem per perdut després d'aquest últim trasllat, ens ha regalat amb una florida espectacular.

I per acabar de cultivar els sentits, un te de tarongina i una mica de música...

Que passeu un dia agradable!


[youtube=]
CORINNE BAILEY RAE "Put your records on"

Here comes the sun !

Després de setmanes de pluja i boira, el primer dia del 2009 ens ha regalat amb aquests rajos de sol que s'escolen per la finestra de l'estudi...

Ens ha passat com als habitants dels països nòrdics, no hem pogut evitar aixecar totes les persianes ben amunt i sortir a celebrar-ho !!!

Que tingueu molt bon dia!!!

Llebres de març

De tots els personatges fascinants d'Alícia en el país de les meravelles, em fa un gràcia especial la "llebre de març". Sempre amunt i avall, sempre enfeinada, sempre pendent del rellotge...

Segur que molts de vosaltres us heu sentit "llebres de març" en alguna ocasió... Malgrat el frenesí, les llebres de març quan ens creuem pel carrer sabem reconèixer-nos les unes a les altres, i encara que només ens mirem unes mil·lèsimes de segon, ens entenem, ens solidaritzem i ens diem que alguna hora ens aturarem a descansar... I, per sort, abans que ens tornem boges del tot, el calendari ens dóna una treva i ens ofereix uns dies per parar a prendre el te, malgrat el vent ens empenyi a seguir i seguir...



Sí, ja ho sé, ja gairebé som a l'abril i jo parlant de març, arribo tard, arribo tard..., però ja em perdonareu... és que el te i la companyia eren tan bons que ni el vent em va poder fer córrer ;-)

Bona setmana!

Existiran els punts de llibre?

Aquest és l'inquietant missatge d'un dels punts de llibre que vam trobar a la libreria Laie de Barcelona. Potser sí que d'aquí a 150 anys els punts de llibre seran digitals, com els mateixos llibres, llibreries i biblioteques...



Però...us imagineu perdre el plaer de voltar, mirar, remenar i submergir-se en espais com aquests? A mi em costaria renunciar-hi.












Quan puc viatjar sempre m'agrada entrar a les llibreries i bilblioteques de les ciutats que visito, i quan no pot ser, doncs fem un volt per les de "casa", com vam fer ahir amb una bona amiga.

Aquestes van ser les meves troballes del dia i les penso omplir de punts de llibre!!!




En els següents posts us en faig cinc cèntims de cada una.

Bon diumenge!

Que exigent que ve la primavera...

Com cada any, la primavera, tan capriciosa ella, fa gala del seu esperit d’improvisament i tan aviat ens regala un bon xàfec, com uns dies de sol esplèndids.

Sigui com sigui, la flora i fauna de casa aquests dies sembla estar encantada amb les novetats...

Bon cap de setmana!

More than words

Per als que encara no el conegueu, avui us presento el nostre gat. Es diu Shiva i és una boleta de cotó de color blanc i canyella, amb dos ulls verds i rodons com dos planetes!
Ja podreu comprendre que a tots els de casa ens té ben enamorats...

Tanmateix ell fa temps que manté un idil·li, primer secret, i ara totalment evident, amb el nostre ordinador. No sabem què l'atrau tant: l'escalfor que desprèn, la brillantor de la pantalla, les tecles que s'enfonsen sota les seves potes...

El cert és que quan estan junts es difícil separar-los, i més d'una vegada, aprofitant una distracció, ens ha donat algun disgust...

Sí, sí, ho veieu bé... Aquest dia ens va girar la pantalla del revés!!! Ell intenta fugir perquè endevina pels meus crits que aquest cop l'ha feta grossa, però, pocs dies després, tot queda oblidat, i gat i portàtil tornen a reprendre la relació...
I és que ja se sap, en això de l'amor, com diuen els nois d'Extreme, cal quelcom més que paraules, i ells sense dir-se res s'entenen a la perfecció :D


Bona setmana!!

Vinyes verdes vora el mar

Aquest és l'aspecte de la meva taula de treball i el meu paisatge habitual durant aquestes darreres setmanes abans de les vacances...

I aquí es on va volar el meu cap en sentir la fresca veu de la Txell Sust versionant el poema vinyes verdes vora el mar de Josep Ma de Sagarra:

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

la podeu escoltar aquí

Buscant més informació sobre ella, vaig trobar aquesta entrevista que li fa Manel Fuentes al seu programa de ràdio, on també la podem sentir cantant un altre tema del seu nou disc: "ciudadana universal."

.

"ciudadana universal busca piso en La Habana, da clases de catalán, baila y canta sevillanas...." S'enganxa, oi? :D "

Bona setmana!!

Senioritas

Per a molts ja han arribat les desitjades vacances i a l'hora de sortir de casa, cal deixar-ho tot lligat i ben lligat: qui regarà les plantes, qui donarà menjar al gat, qui recollirà el correu... I per a aquells que pateixin per les coses de valor que hagin pogut acumular, sempre poden recórrer a Senioritas, un "servei de seguretat" a temps complet, totalment gratuït i que a molts pobles es practica de manera totalment espontània.

Per què contractar una costosa instal·lació d'alarmes, etc., quan tenim aquella veïna que tot l'any fa mitja davant de la finestra i coneix de primera mà els horaris i costums de tot el veïnat? Millor deixar-li el telèfon a ella: si hi ha un moviment estrany segur que el detecta!

Tenint present la curosa i esforçada tasca d'aquestes veïnes, el col·lectiu portuguès CC han fet aquest muntatge amb molt d'humor, que m'ha fet riure i m'ha portat molts records...

Vist a flores en el ático

MOLT BON ESTIU!!!

Imagine

.

Copyright: González Alba

Ahir tornava a peu cap a casa. Plovia, però no tenia pressa.

Sota el meu paraigües vermell em vaig fixar en com molts cartells electorals encara seguien penjats, una setmana després de les eleccions. Havien perdut la brillantor dels primers dies, apareixien desdibuixats, deslluïts, desgastats. Montilla no semblava somriure tant. Puigcercós esdevenia una mena de venedor de les darreres ofertes de Carrefour, a en Mas se li desfeia la clenxa...

Tots semblaven glòries d'un temps passat i les seves promeses, que encara em ressonaven al cap, em van semblar igualment llunyanes i esvaïdes... De sobte es van encendre els llums de nadal. Va ser un cop d'efecte, però en comptes d'alegrar l'ambient, em va semblar que encara el feia més fals, més surrealista, així que vaig seguir caminant cap a casa, aquest cop ja aliena a tot, i immersa en el meus propis pensaments, els del meu món petit, on per un moment, hi van sonar les notes d'Imagine de John Lennon.

Aquí us les deixo en una versió que m'agrada especialment.