Un poco de chocolate

Aquest és el títol de l'òpera prima del director Aitzol Aramaio, on quatre personatges encaren diferents moments del seu periple vital: Lucas (Héctor Alterio) és ja un ancià que ens convida a entrar en el seu món on les fronteres de l'espai i el temps es desdibuixen, i present i passat conviuen amb tota naturalitat. L'acompanyen en el seu viatge la seva germana Maria, una entranyable Julieta Serrano, i dos joves, Marcos i Roma (Daniel Brühl i Patricia Goneaga), que sense voler-ho entren a formar part de les seves vides, mentre van teixint també la seva pròpia història.

Tramvies, carrers estrets, camins que es creuen i ... una mica de xocolata!!

La pel·lícula està basada en la novel·la d'Unai Elorriaga "Un tranvia en SP", premi nacional de narrativa 2002, i sorpresa! té la seva pròpia web: Un poco de chocolate.

Que passeu una bona estona!

Breaking and entering

"¿Cuando dejamos de mirarnos? ¿No debería saltar alguna alarma? Algo que nos diga: ¡eh! ¡cuidado, presta atención! Y es que uno piensa: estoy bien, estamos bien, todo va bien. pero te das la vuelta y... la distancia entre ambos... Hasta que de repente ocurre algo. Algo insignificante. Un detalle sin importancia..."

Així comença la pel·lícula. Els seus atractius: la història, Londres, i les interpretacions de Juliete Binoche, Jude Law, Robin Wriht Penn i Martin Freeman.



Poseu-vos còmodes...

Guionista i director: Anthony Minguella (2006)

El bosque animado

De moment, conec dues pel·lúcules amb aquest títol, totes dues molt recomanables:

La 1a, i potser més coneguda, la del delirant (en el millor sentit de la paraula)director José Luís Cuerda de l'any 1987, amb guió de Rafael Azcona i amb un repartiment d'actors de luxe: Alfredo Landa, Miguel Rellan, Manuel Alexandre, Alejangra Grepi, Luís Ciges, Alicia Hermida...


La 2a, un film d'animació en 3D d'Ángel de la Cruz i Manolo Gómez, de l'any 2001.
Un bosc d'arbres filòsofs, un estirat pal de telefon, un talp que busca l'amor...
La història potser no és molt original, però és un plaer gaudir dels colors, els detalls i la bellesa de les imatges, sense l'embafament del segell Disney.





La pel·lícula s'acomiada amb una cançó de Luz Casal, amb lletra de Pablo Guerrero, que es va endur el Goya al millor tema musical i que, particularment, m'encanta.
El títol: Tu bosque animado.

Us deixo amb ella. Bon diumenge!!





Més informació: http://www.elbosqueanimado.com/

Mi familia y otros animales

Jo deuria tenir uns 10 anys. Estàvem passant les vacances a casa de l'àvia de Salamanca i una de les meves tietes ens va portar a una llibreria enorme (almenys en els meus records) i ens va dir: "escolliu un llibre..."

Encara que aleshores ja havia llegit molts contes, no havia vist mai una llibreria tan gran, amb tants prestatges i taules plenes de piles de llibres que semblaven amagar móns fantàstics i tresors desconeguts... I podíem triar el que volguéssim!

No recordo quins llibres van escollir els meus cosins, però en aquella tarda feliç jo vaig trobar el meu tresor particular: una guia naturalista de Gerald Durrell il·lustrada amb fabuloses fotografies en què es mostrava la variada i curiosa fauna que habita les nostres cases i jardins: ocells, llangardaixos, formigues i cucs diversos.

Ja gairebé ho havia oblidat, però veient la pel·lícula "Mi familia y otros animales" ho vaig recordar tot de cop.

El nen que escorcolla fascinat tot el que es belluga al seu voltant i que converteix la seva habitació en un surrealista zoo domèstic és ell, en Gerald Durrell, l'escriptor i naturalista britànic del meu llibre.

Si encara no l'heu vista, passareu una bona estona amb les aventures de Gerald i la seva extravagant família.

Once

Amb Once inauguro la categoria "cinema" on us aniré fenc cinc cèntims de les pel·lícules que vaig veient i m'agraden.

És el cas d'aquest film del director irlandès Jonh Carney, protagonitzat per un jove music que toca pels carrers de Dublin (Glen Handsard) i una venedora checa (Markéta Irglová).

Si teniu la paciència de no treure el DVD després de la primera cançó, i aguanteu el moment en què fins i tot el productor de la discogràfica arranca a cantar, us trobareu amb una història d'amor i amistat petita, honesta, sincera i refrescant.

I com a colofó, el fantàstic tema If you want me interpretat per Markéta que darrerament no puc parar d'escoltar. Us passo l'enllaç.

Sound track

If you want me

Els mons de Coraline

Ja tenia ganes de veure aquesta pel·lícula que, segons el que es veu al trailer, pinta molt i molt bé, tant pel que fa al grafisme i a la música, com a l'argument: claus que obren portes a un món desconegut, realitats paral·leles, universos familiars però alhora diferents i extravagants, que ens fan canviar la perspectiva, que ens remouen, que ens inquieten, que ens transformen...

I ara he trobat dues raons més:

La primera, l'anàlisi del llibre original de Neil Gaiman que fa GRETEL, un grup de recerca i docència sobre literatura infantil i juvenil de la Universitat Autònoma i que us recomano visitar.

I la segona aquest vídeo sobre el disseny i confecció del vestuari XXS dels personatges confeccionat per Althea Crome. Ja veureu... Sembla gairabé impossible!