BENVINGUTS/DES!





Un espai per a compartir... converses lleugeres, somriures còmplices, tes aromàtics, tardes tranquil·les...

dimecres, de novembre 19, 2014

Una poma cau d'un arbre...


Amb tot, encara no havia tingut temps de mostrar-vos la nostra collita de pomes d'aquest any.

Són d'una pomera petita que vam plantar en una torreta fa 3 anys i que cada any, a finals d'estiu ens proporciona una deliciosa collita de pomes. Diuen que s'han d'arrencar les més petites perquè les altres creixin més i siguin més grans, però mai ho fem. Petites o grans, nosaltres les trobem igualment les més dolces i aromàtiques del món!

I parlant de pomes... Us deixo amb un poema per a comptar i contar:


Una poma cau d'un arbre

i ningú la va a collir.

Dues mosques que passaven

es preparen pel festí.

Tres marietes afamades

en demanen un bocí.

Quatre formigues alades

volen compartir el botí.

Cinc cuques espavilades

també s'hi van afegir.

Saps dir-me quants mengen poma

o t'ho torno a repetir?



I aquí tenim l'adaptació al castellà:


Una manzana reineta,

dos mosqitas pizpiretas,

tres mariquitas aladas,

cuatro hormigas atareadas,

cinco gusanos rebeldes,

seis escarabajos verdes.

Todos manzana comieron

¿Sabes contar cuántos fueron?


Tots dos els trobareu al llibre que vam publicar juntament amb Matilde Portalés "Per què els gats miren la lluna" / "Por què los gatos miran la luna"


Bon diumenge!