Després d'un dies de sol i cels blaus fantàstics, avui, en aixecar la persiana, el gat i jo (grans descreguts de fes i prediccions) hem comprovat estorats com, aquest cop sí, s'han complert les previsions dels homes dels temps. Els HOMES DEL TEMPS! Grans gurus de la nostra època que desperten una fe cega i una idolatraria, per a mi inexplicable, en moltes persones.
Recordo que durant la infància, no parlar durant les notícies era una norma que els nens havíem aprés a respectar, tot i que, quan veiem que els adults abaixaven la mirada i continuàvem menjant, sabíem que podíem aprofitar uns segons per parlar de les coses importants: les nostres!
Ara bé, quan començava la previsió meteorològica, aleshores sí, s'iniciava un moment sagrat: tots els adults quedaven abduïts per aquella figura i els seus mapes travessats per ratlles tortes, i aquí sí que ens havien deixat clar (de vegades amb mètodes que ara serien considerat poc ortodoxos) que, mentre aquell senyor parlés, allà no s'havia de sentir ni respirar.
Quin moments! Amb el pas del temps, recordo amb una barreja d'ironia i nostàlgia, aquella estampa en què avis, pares i tiets quedaven quiets com a figures de cera; les culleres suspeses a l'aire, a mig camí entre el plat i la boca; els bocins de pa a la mà, esperant el torn de ser assaborits... Tot paralitzat com en una mena de foto fixa, fins que l'HOME acabava de pronunciar les últimes paraules.
El més bo de tot és que, actualment, a moltes llars catalanes (inclosa la meva) quan sona la sintonia de la informació del temps, comencen a aparèixer tots els habitants de la casa, fossin on fossin, per congregar-se de nou davant aquest ídol de paraules sagrades que segueix sent l'home/dona del temps. Paradoxalment, seguim mantenint aquesta mena de religiositat, de tradició ancestral, ara amb més raó que mai, perquè està avalada pels avenços tècnics. Una fe avalada per la ciència :D !!
Bé, amb tot, i continuant mirant per la finestra, la meva raó em diu: "ja convenia que plogués", i els meus ulls endevinen alguns racons de bellesa entre les múltiples formes en què l'aigua transforma el paisatge urbà. Tot això em fa recordar un fotògraf que vaig descobrir fa poc i que trobo que sap captar especialment la poètica visual dels dies de pluja. Jutgeu vosaltres mateixos:
Reflejo de Navidad en Málaga. ©González Alba
Gotas de lluvia sobre contendor de vidrio. ©González Alba
Paloma corriendo por el carril bici. Bajo la lluvia. ©González Alba
Azul. ©González Alba
En el semáforo. ©González Alba
Podeu seguir admirant aquest treball aquí:
González Alba
BON I PLUJÓS CAP DE SETMANA!!!!
