More than words

Per als que encara no el conegueu, avui us presento el nostre gat. Es diu Shiva i és una boleta de cotó de color blanc i canyella, amb dos ulls verds i rodons com dos planetes!
Ja podreu comprendre que a tots els de casa ens té ben enamorats...

Tanmateix ell fa temps que manté un idil·li, primer secret, i ara totalment evident, amb el nostre ordinador. No sabem què l'atrau tant: l'escalfor que desprèn, la brillantor de la pantalla, les tecles que s'enfonsen sota les seves potes...

El cert és que quan estan junts es difícil separar-los, i més d'una vegada, aprofitant una distracció, ens ha donat algun disgust...

Sí, sí, ho veieu bé... Aquest dia ens va girar la pantalla del revés!!! Ell intenta fugir perquè endevina pels meus crits que aquest cop l'ha feta grossa, però, pocs dies després, tot queda oblidat, i gat i portàtil tornen a reprendre la relació...
I és que ja se sap, en això de l'amor, com diuen els nois d'Extreme, cal quelcom més que paraules, i ells sense dir-se res s'entenen a la perfecció :D


Bona setmana!!

Un gat i una caixa de cartró...?

Tots els que tenim gats, sabem de la seva actitud senyorial, de com els agrada manar i estar ben servits, i de com en saben de fer-se els ronsos. Semblen pensar: "no vindré quan em cridis (I ara, això és de gossos!), jo em faré esperar uns minuts i vindré a poc a poc i amb la cua ben dreta..."

Però també sabem com els agrada ser amanyagats, mimats i com en poden arribar a ser de carinyosos!

El dibuixant Perich va saber captar molt bé aquesta idiosincràcia gatuna amb les seves inoblidables vinyetes.

Recentment he descobert aquestes animacions de Simon Tofiels: "Simon's cat". Són de línia senzilla però aconsegueixen transmetre molt bé els diferents comportaments del gat i les seves entremaliadures. Amb el de la caixa de cartró he rigut molt, perquè era com si veiés el meu gat!

A veure si us agrada:

Si voleu conèixer més la feina d'aquest il·lustrador feu una volta per la seva web: http://www.simonscat.com/