BENVINGUTS/DES!





Un espai per a compartir... converses lleugeres, somriures còmplices, tes aromàtics, tardes tranquil·les...

dimecres, de novembre 19, 2014

Una escapadeta...

Sí, sí, per fi una escapadeta...




a París !!!




Han estat poquests dies, però intensos.

París, una llum esplèndida i encara una més esplèndida companyia.
Què més es pot demanar...?

Només tornar-hi aviat , perquè, com va dir Hemingway...
París no s'acaba mai...
































































Un perfum de colors

Ja fa uns dies que tenim la primavera entre nosaltres i es nota... sol, bones temperatures i natura en plena efervescència... nous colors, nous perfums, sensacions retrobades... Crec que Alicia Bock sap captar deliciosament tota aquesta sinèrgia en les seves fotografies. Aquí en teniu una mostra però en podeu veure moltes més al seu web.



























Em ronda pel cap l'epigrama de Papasseit cantat per Ma del Mar Bonet però no trobo la cançó, així que us deixo amb els versos:

Un perfum de colors ha invadit a
Margot / S'ha vestida de pressa/Perquè hom no sabés de sa sina l'olor s'ha
posada una flor/damunt la roba fresca...
Bona setmana!

Armaris o cerveses ?

No és pas cert que totes les dones somiem amb un fabulós armari, gran i ben assortit, nooooooooooooo...!!! I tampoc que tots els homes somiïn amb una nevera gegant plena de cerveses ben fresquestes... I ara! Encara menys...
Aleshores, per què no puc deixar de somriure cada vegada que veig aquest anunci?



Bona setmana!

El concert




Doncs al final va poder ser!

Dijous passat vam anar fins a l'Hospitalet a veure la presentació del nou disc de Pablo Guerrero. Al carrer feia un vent que glaçava l'ànima i els ferrocarrils semblaven anar més lents que mai, però hi vam arribar i va valer la pena...

Aurora, Víctor, aquí van las fotos prometidas y una breve reseña que ha escrito Paco, que me acompañó al concierto. ¡Espero que os gusten!


<< Hace cuatro años asistí al recital donde Pablo Guerrero estrenaba su coheniano “Plata”, y ahora no podía faltar a la presentación de su nuevo trabajo “Luz de tierra” incluido en el ciclo de cantautores de Barna-Sants en el Auditorio Borradas de Hospitalet de Llobregat.


Pablo desgranó al principio unos seis o siete poemas musicados de su nuevo disco "Luz de tierra”: Por la calle del aire, Hay un hombre en la orilla, Sólo un instante, Nana estival para acunar a un amor, Noria de noches o
Canto desnudo.

Y entre música ambient con ciertos toques de jazz apenas sugeridos por el estupendo trompetista Santi Vallejo y el eficiente contrabajista Christian Pérez, el concierto fue in crescendo cuando Pablo fue repasando parte de su repertorio antiguo. Gemas guerrerianas como Agua de tus manos, Hojas de menta fresca, Sueños, Dama de cielo roto, Dulce muchacha triste o una especial versión de la mítica A cántaros.



El grupo estaba dirigido a la guitarra rítmica y de afinación abierta por el soberbio Luís Mendo y a la guitarra eléctrica tremolada -creo- la maestría del gran Nacho Sáenz de Tejada. El joven e impresionante Santi Vallejo a la trompeta, percusión y programaciones, y el contrabajo fascinante del norteamericano Christian Pérez.

Nacho Sáenz de Tejada a la guitarra y Christian Pérez al bajo
Santi Vallejo trompeta y Luís Mendo guitarra



En resumen, Pablo Guerrero nos regaló una de esas noches inolvidables e irrepetibles donde la poesía y la música nos recuerdan imágenes, sensaciones y mantras que creíamos olvidados >>

Paco Martín

Pablo Guerrero



Quince territorios personales, quince revelaciones mínimas, quince pensamientos futuros, quince arcos en tensión de palabras, quince sueños para las mujeres nuevas, quince albercas donde llueve despacio...

Amb aquestes paraules obre Pablo Guerrero el seu darrer treball "Luz de Tierra", un disc on musica i canta 15 poemes d'autors extremenys. Tenir-lo a les mans, gaudir-lo i escoltar-lo és tot un luxe i la culminació d'un procés que es va iniciar amb la selecció dels textos, i la creació, gravació i producció del disc. Un procés que podeu seguir amb detall al blog Luz de tierra.
Només he escoltat els 7 primers temes, però ja us puc dir que el disc és una petita joia.

I és que des d'aquell "Amapolas y espigas" de l'any 69, o els "Cantares de trilla", Pablo Guerro ha seguit evolucionant musicalment i regalant-nos amb cada disc, i amb cada llibre, versos i emocions amb la maduresa d'una veu que transmet l'empremta del temps.

En aquest darrer disc ha comptat amb la col·laboració de les veus d'Olga Roman, Marina Rossell, Susana Martins, Ismael Serrano, Javier Muguruza i Javier Bergia, i la instrumentació de Luís Mendo, Nacho Sáenz de Tejada, Luís Escribano, Santi Vallejo, Jorge Pardo, Tino di Geraldo, Irene Arguello i Nacho Centurión.

El podrem escoltar en directe dijous dia 5 de Març a l'Auditori Borradas de l'hospitalet (a veure si podem fer una escapadeta!) o el 20 de març a la sala Galileo Galilei de Madrid.

I a més, acabo de saber que el dia 12 de març en la XIII edició dels Premis de l'Acadèmia de la Música li concediran el premi a tota la trajectòria musical. Un motiu més de celebració per a tots els que seguim i l'apreciem.
Al programa Al caer el sol hi podeu escoltar una entrevista i alguns dels temes.

Tres, dos, un...




Ja teniu els grans de raïm ben comptats?


Jo ara m'hi poso, però abans us deixo amb aquesta Verbena Galàctica del mestre Sisa per acabar l'any amb alegria.


MOLT BON 2009 !!!!

What a wonderful words


Claudina, Elisabet,
Matilde, Sílvia, Rosa, Quico,
Mília, Juli, Mireia,
Roser, Aurora, Enric
Pachus, Pilar, Glòria...


Tots els vostres noms són paraules evocadores i màgiques que m'acosten el vostre somriure, les vostres veus, el vostre caliu i la vostra amistat només de pronunciar-les. Per això, per a mi són i seran "wonderful words". A alguns us ho podré dir en persona, a d'altres només des d'aquesta finestra virtual, però a tots i totes us desitjo de tot cor:

MOLT BON NADAL!!


Una poma cau d'un arbre...


Amb tot, encara no havia tingut temps de mostrar-vos la nostra collita de pomes d'aquest any.

Són d'una pomera petita que vam plantar en una torreta fa 3 anys i que cada any, a finals d'estiu ens proporciona una deliciosa collita de pomes. Diuen que s'han d'arrencar les més petites perquè les altres creixin més i siguin més grans, però mai ho fem. Petites o grans, nosaltres les trobem igualment les més dolces i aromàtiques del món!

I parlant de pomes... Us deixo amb un poema per a comptar i contar:


Una poma cau d'un arbre

i ningú la va a collir.

Dues mosques que passaven

es preparen pel festí.

Tres marietes afamades

en demanen un bocí.

Quatre formigues alades

volen compartir el botí.

Cinc cuques espavilades

també s'hi van afegir.

Saps dir-me quants mengen poma

o t'ho torno a repetir?



I aquí tenim l'adaptació al castellà:


Una manzana reineta,

dos mosqitas pizpiretas,

tres mariquitas aladas,

cuatro hormigas atareadas,

cinco gusanos rebeldes,

seis escarabajos verdes.

Todos manzana comieron

¿Sabes contar cuántos fueron?


Tots dos els trobareu al llibre que vam publicar juntament amb Matilde Portalés "Per què els gats miren la lluna" / "Por què los gatos miran la luna"


Bon diumenge!

Un poco de chocolate



Aquest és el títol de l'òpera prima del director Aitzol Aramaio, on quatre personatges encaren diferents moments del seu periple vital: Lucas (Héctor Alterio) és ja un ancià que ens convida a entrar en el seu món on les fronteres de l'espai i el temps es desdibuixen, i present i passat conviuen amb tota naturalitat. L'acompanyen en el seu viatge la seva germana Maria, una entranyable Julieta Serrano, i dos joves, Marcos i Roma (Daniel Brühl i Patricia Goneaga), que sense voler-ho entren a formar part de les seves vides, mentre van teixint també la seva pròpia història.
Tramvies, carrers estrets, camins que es creuen i ... una mica de xocolata!!

La pel·lícula està basada en la novel·la d'Unai Elorriaga "Un tranvia en SP", premi nacional de narrativa 2002, i sorpresa! té la seva pròpia web: Un poco de chocolate.

Que passeu una bona estona!

Mikel Laboa


Escoltàvem el telenotícies, i entre l'allau de dissorts encadenades sense temps per a digerir-les, vam sentir la notícia de la seva mort i vam reaccionar: tots dos ens vam mirar i ens vam enmirallar en la nostra tristesa... Aquella tristesa que envaeix l'ànima dels qui saben que ha desaparegut un dels savis de la tribu. I és que això era i és per a nosaltres Mikel Laboa, un músic, sí; un neuropediatre, també; però sobretot una persona sàvia i generosa que va voler compartir amb tots nosaltres la seva creativitat, la seva veu, la seva poesia i que, lluny de quedar-se ancorat en els temps, va ser innovador i vanguardista fins al final.

Del treball amb nens amb trastorns neurològics i del llenguatge van sorgir les seves "Lekeitioak", cançons basades en ritmes sil·làbics i onomatopeies, del qual m'agrada especialment el "Baga biga higa" que més tard, Julio Medem va fer sonar a "La pilota basca". Si teniu l'oportunitat no deixeu d'escoltar-les.

Amb la tristesa de la pèrdua, però amb l'alegria d'haver-lo conegut, escoltat i gaudit, i de poder seguir fent-ho, us deixo amb "Hegatzi errariak" uns versos musicats del poeta basc Joseba Sarrionandia.




Eskerrik asko Mikel!

Què regalar?(V)


I seguim amb les agulles!

I és que no em volia deixar a les Minerves, unes encantadores i coquetes nines vintage amb molt de glamour.


© Las Minervas

© Las Minervas
Les voleu per a les vostres solapes? Les trobareu a Las Minervas

Què regalar? (VI)

I per concloure aquesta febre regaladora que m'ha agafat aquestes últimes setmanes, us faig un darrer suggeriment:
Poseu una Matilina a les vostres vides!


I és que mireu com n'és de bonica:


© Matilde Portalés


© Matilde Portalés
Aquí teniu el seu retrat oficial:


© Matilde Portalés
Deliciosa, oi? Qui s'hi pot resistir...? Us espera a Matilina !!!

Què regalar? (IV)

Com veieu la veta no s'acaba... I és que pels blogs hi ha gent amb molt de talent.

Què em dieu d'aquestes fantàstiques agulles de Lady Desidia?




© Lady Desidia (totes les imatges)





I també hi ha anells!






I mireu que bonica és la presentació:




Al seu blog en podeu veure encara més: Lady Desidia

I aquí teniu una llista de les botigues on trobar-les: http://ladydesidia.blogspot.com/2008/03/keboniko.html

Gregory Colbert

copyright: Gregory Colbert

Gregory Colbert és el fotògraf canadenc artífex d'"Ashes and Snow", una experiència sensorial que ens posa en contacte amb l'essència més primigènia del nostre ésser, tot evocant els nexes ancestrals entre l'home i la natura amb unes imatges tan contundents i evocadores com aquestes:





















El treball és totalment artesanal i l'autor hi ha dedicat deu anys de la seva vida. Des que l'exposició es va inaugurar a Venècia l'any 2002, ha passat per Nova York, Tòkio, i Mèxic.
L'any 2009 serà a Brasil, així que si us ve de passada, aprofiteu-ho...

Mentrestant podeu gaudir de l'experiència a: Ashes and Snow

No us ho perdeu!

Què regalar (II)

I què us semblen aquests originals collarets i agulles?








Són de zepequeña, una gran artista de Bizkaia i els podeu trobar al seu blog, clicant sobre el seu nom.