A cal sabater...

Un dels aspectes que més costa quan ens posem a aprendre llengües són allò que anomenem "les frases fetes". És curiós com aquestes dites o frases fetes reflecteixen la manera de fer i de ser dels seus parlants, vaja, la seva cultura. Per això moltes d'elles són intraduïbles.

Ara bé, sembla que n'hi ha algunes que d'una forma o d'una altra les trobem a la majoria de llengües. I és que hi ha característiques que semblen inherents a l'espècie humana.

És el cas de la frase feta que em va venir al cap quan em vaig trobar amb aquesta façana anat pel carrer:

Aquí teniu una ampliació del cartell (és real, no hi ha cap muntatge):

No sé si aquest bon senyor o senyora tindrà gaires comandes, però hi ha una dita que li escau molt en diferents llengües:


català: A cal sabater, sabates de paper.
castellà: En casa del herrero, cuchillo de palo.
portuguès: Casa de ferreiro, espeto de pau.
francès: Les cordoniers sont toujours les plus mal chaussés.
italià: A mojer del scorper va in giro coe scarpe rotte.
anglès: The shomaker's son always goes barefoot.

En sabeu alguna més?

Per cert, se'm presenten tres mesos de molta feina així que no puc dedicar-me gaire al blog, però espero que de tant en tant aneu traient el cap per aquí. Us prometo que donaré senyals de vida...

Una blogabraçada!

Boadan Nuppi Bealde

“Jo vinc de l’altre costat” és el que signifiquen aquestes paraules en sami, la llengua de Mari Boine.

Les llengües sami pertanyen a la família uràlica (com el finès) i són parlades per unes 20.000 persones dins dels territoris de Noruega, Finlàndia, Suècia i la península de Kola, a Rússia.

Els samis (altrament coneguts com a lapons) són els habitants autòctons de la regió de Lapònia i un dels grups indígenes més grans d’Europa. Originàriament eren caçadors, pescadors i ramaders de rens. Actualment la seva població es calcula en unes 85.000 persones, tot i que aquest nombre no és exacte, perquè l’estat noruec té una manera curiosa de reconèixer els samis: un noruec és sami si parla sami o té un pare o avi a casa que parla o parlava sami.

Mari Boine procedeix d’una família sami de pescadors de salmó, del poble de Gàmehhisniàrga, al costat del riu Anariohka, i amb la seva música i la seva veu s’ha convertit en una de les millors ambaixadores de la llengua i la cultura del seu poble.


Moltes de les seves cançons són “joiks” una manera improvisada i personal de cantar en vers que fan referència a la relació estreta que els sami estableixen amb la natura i la vida animal que els envolta. “A la cultura sami penses en tot com un tot” diu Mari Boine.

El cert és que sense entendre ni un borrall del que diu, les seves cançons destil·len una força, un ritme i una puresa que semblen brollar directament de les profunditats de les glaceres mil·lenàries.

Tot un impacte la primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó. Val a dir que el fantàstic saxo de Jan Garbarek també hi contribueix.

Us deixo amb ella. Bona setmana!