A cal sabater...

Un dels aspectes que més costa quan ens posem a aprendre llengües són allò que anomenem "les frases fetes". És curiós com aquestes dites o frases fetes reflecteixen la manera de fer i de ser dels seus parlants, vaja, la seva cultura. Per això moltes d'elles són intraduïbles.

Ara bé, sembla que n'hi ha algunes que d'una forma o d'una altra les trobem a la majoria de llengües. I és que hi ha característiques que semblen inherents a l'espècie humana.

És el cas de la frase feta que em va venir al cap quan em vaig trobar amb aquesta façana anat pel carrer:

Aquí teniu una ampliació del cartell (és real, no hi ha cap muntatge):

No sé si aquest bon senyor o senyora tindrà gaires comandes, però hi ha una dita que li escau molt en diferents llengües:


català: A cal sabater, sabates de paper.
castellà: En casa del herrero, cuchillo de palo.
portuguès: Casa de ferreiro, espeto de pau.
francès: Les cordoniers sont toujours les plus mal chaussés.
italià: A mojer del scorper va in giro coe scarpe rotte.
anglès: The shomaker's son always goes barefoot.

En sabeu alguna més?

Per cert, se'm presenten tres mesos de molta feina així que no puc dedicar-me gaire al blog, però espero que de tant en tant aneu traient el cap per aquí. Us prometo que donaré senyals de vida...

Una blogabraçada!

Tancat per vacances

Aquest estiu m'ha sorprés trobar-me amb més d'un establiment amb un cartell com el de la foto: un Tancat per vacances sense data de retorn. Es tracta d'una nova tècnica de màrqueting, una mena d'efecte sorpresa? Potser, amb els estralls de la crisi, s'estan replantejant si tornar a obrir portes o tancar definitivament. O potser han volgut estalviar-se aquell neguit dels últims dies de vacances deixant aquest final obert, indefinit: "De moment marxem. Quan tornarem? ja ho veurem, sobre la marxa, no ens estressessim pas..."

Ara que finalitzen les meves i que començo a tenir sentiments apocalíptics, en què s'acaba de cop la bona vida d'aquests dies sense horaris, sense presses, sense programacions, em fa gràcia l'opció hedonista del final obert.

Al món hi ha gent metòdica i voluntariosa que uns dies abans d'acabar les vacances comença a llevar-se d'hora, a pensar què fara els primers dies de feina, a organitzar-ho tot perquè després la patacada no sigui tan grossa.
D'altres assaboregen els dies que queden com si fossin els últims caramels del pot, i ja veuran com s'adapten de nou a la rutina quan hi siguin de ple.

En aquest cas, jo sóc d'aquestes últimes! I vosaltres?