BENVINGUTS/DES!





Un espai per a compartir... converses lleugeres, somriures còmplices, tes aromàtics, tardes tranquil·les...

dimecres, de novembre 19, 2014

Mikel Laboa


Escoltàvem el telenotícies, i entre l'allau de dissorts encadenades sense temps per a digerir-les, vam sentir la notícia de la seva mort i vam reaccionar: tots dos ens vam mirar i ens vam enmirallar en la nostra tristesa... Aquella tristesa que envaeix l'ànima dels qui saben que ha desaparegut un dels savis de la tribu. I és que això era i és per a nosaltres Mikel Laboa, un músic, sí; un neuropediatre, també; però sobretot una persona sàvia i generosa que va voler compartir amb tots nosaltres la seva creativitat, la seva veu, la seva poesia i que, lluny de quedar-se ancorat en els temps, va ser innovador i vanguardista fins al final.

Del treball amb nens amb trastorns neurològics i del llenguatge van sorgir les seves "Lekeitioak", cançons basades en ritmes sil·làbics i onomatopeies, del qual m'agrada especialment el "Baga biga higa" que més tard, Julio Medem va fer sonar a "La pilota basca". Si teniu l'oportunitat no deixeu d'escoltar-les.

Amb la tristesa de la pèrdua, però amb l'alegria d'haver-lo conegut, escoltat i gaudit, i de poder seguir fent-ho, us deixo amb "Hegatzi errariak" uns versos musicats del poeta basc Joseba Sarrionandia.




Eskerrik asko Mikel!

3 comentaris:

Enric Batiste ha dit...

Tarongina, entro en la teva habitació i trobo les parets tamitzades de taronja i sèpia, de la calidesa del color amistat i del color memòria. Segur que Mikel és aquí: ha volgut venir per restar una estona entre nosaltres i amarar-nos amb la dolcesa de la seva veu tan dolça, i deixar-nos constància de memòria i d'ausència...

maragda ha dit...

És una gran pèrdua...

Et tornem la visita, hem trobat el teu bloc deliciós :) i l'hem incorporat a la nostra llista..., si això no et desplau.

Una abraçada,

LQL

Aurora ha dit...

"Pàjaros Herrantes" me ha parecido impresionante, sublime, hermosa- tambièn- "Nao es tum facultade de sentir".
Lo estoy descubriendo...que delicia
Gracias Montse, Paco :)

Un beso

Aurora