Jo deuria tenir uns 10 anys. Estàvem passant les vacances a casa de l'àvia de Salamanca i una de les meves tietes ens va portar a una llibreria enorme (almenys en els meus records) i ens va dir: "escolliu un llibre..."
Encara que aleshores ja havia llegit molts contes, no havia vist mai una llibreria tan gran, amb tants prestatges i taules plenes de piles de llibres que semblaven amagar móns fantàstics i tresors desconeguts... I podíem triar el que volguéssim!
No recordo quins llibres van escollir els meus cosins, però en aquella tarda feliç jo vaig trobar el meu tresor particular: una guia naturalista de Gerald Durrell il·lustrada amb fabuloses fotografies en què es mostrava la variada i curiosa fauna que habita les nostres cases i jardins: ocells, llangardaixos, formigues i cucs diversos.Ja gairebé ho havia oblidat, però veient la pel·lícula "Mi familia y otros animales" ho vaig recordar tot de cop.
El nen que escorcolla fascinat tot el que es belluga al seu voltant i que converteix la seva habitació en un surrealista zoo domèstic és ell, en Gerald Durrell, l'escriptor i naturalista britànic del meu llibre.
Si encara no l'heu vista, passareu una bona estona amb les aventures de Gerald i la seva extravagant família.
5 comentaris:
Crec que no he vist la pel·lícula. La buscaré, a veure si tinc sort. Gràcies pel teu comentari. M'alegra de saber del teu bloc. Una salutació cordial,
Gonzalo
Hola maca!!! m´ha portat aquí la Matilde Matilina. Quina sorpresa!!!! La meva familia i altres animals és el meu llibre perferit !!!!! em va encantar, a mi me´l van fer llegir al cole quan feia 8è a l´assignatura de biología. Vaig quedar enamorada, volia anar a Corfú com fos jajaj i quan llegia que l´aigua del mar allà era fluorescent a la nit m´imaginaba un lloc preciós màgic...
Salutacions maca ;-)))
Hola Montse!!! ja veus, hi ha records que sempre ens fan feliços com diu la Mònica Gutierrez al seu llibre (Las cosas que guardo)...i segur, segur que els guardem al cor...aquestos adorem recordar-los perquè a tots ens fan tornar a ser una mica petitons de sobte:-)!!!llàstima, jo no vaig poder llegir aquest llibre a València...però sí que recordo el d´ "UN ARMARIET, UN COFRE I UN DIARI" de la MªÀngels Gardella amb molta, molta estima. Era màgic entrar en aquesta història...com suposo que ho era aquest per a vosaltres!!!què bé que existesquen aquestos records!!!petonicos vermellets*
Hola Darabuc, Minerva i Matilina!
Gràcies per passar per aquí i deixar els vostres comentaris que donen "vidilla" al blog.
Una abraçada i ens anem seguint !!
Montse-Tarongina
Me acabas de dejar enganchada!
Zepequeña.
Publica un comentari a l'entrada