Retorno molt cridanera, ja ho sé... Però és que encara em dura l'eufòria del concert de Llibert Fortuny i Manel Camp, dijous passat al
Mas de Sant Iscle...
Us explico: quan la teva parella és un aficionat compulsiu del jazz, les teves orelles s'acaben acostumant a anar sentit certes bandes sonores de fons, i a escoltar noms i dades que es deixen anar, així com si res, amb la confiança que el meu cap, que està pensant en mil coses més, les retingui, les recordi, les valori... (ai! quines expectatives tenim , a vegades, de la parella... ;)
Un d'aquests noms és el de
Llibert Fortuny, de qui he de reconèixer que no n'havia fet massa cas, fins que vaig tenir la sort de poder-lo veure en acció en directe.
Què us he de dir? Va ser IMPRESSIONANT!!! Com es pot conjugar tanta sensibilitat, tendresa, simpatia, bellesa, vitalitat, dolçor i contundència alhora? Com es fa sortir tot això del saxo?
Llibert, amb les improvitzacions de Mozart em vas deixar fascinada, i amb la balada final de Duke Ellington em vas robar el cor per sempre.
Perquè ja no tinc edat, que si no ara mateix em plantaria un pòster teu a la paret :D!
Quan el vent es va endur les partitures i tu vas deixar anar aquell "És igual" amb aquella naturalitat i desimboltura, vaig entendre que eres un geni... (com tants cops m'havia dit la meva parella!).
L'únic moment en què vaig voler que se m'empasés la terra, va ser quan enduta per la meva passió, vaig voler immortalitzar l'ocasió fent una fotografia amb el que duia més a mà: el mòbil.
Déu meu! Aquell CLIC va ressonar de tal manera que els meus estimats companys de seient encara riuen ara, mentre jo volia trobar una pedra per amagar-m'hi a sota! I per a més inri, ni sé com descarregar la fotografia del mòbil, ni tampoc serviria de gaire, perquè no es veu res de res...
És igual, ho tinc tot ben gravat al caparronet !
Gràcies C., per, enmig dels malentesos, intuir que havies de treure les entrades!!!!
