No us ha passat mai que taral·lejeu una melodia ben coneguda i que ningú la reconeix, excepte vosaltres? A mi sempre!
Dins el meu cap ritmes, veus i melodies s'encadenen harmònicament i respecten el tempo, l'entonació, cada pausa, cada matís... Però en algun lloc del camí entre el cervell i els llavis, tota aquesta màgia i harmonia desapareix... Això que en el meu cap, segueix intacta!
Sentint l'últim treball de Leo Mínax, ja sé que em passa... Només desafino "da boca pra fora"!
Dins el meu cap ritmes, veus i melodies s'encadenen harmònicament i respecten el tempo, l'entonació, cada pausa, cada matís... Però en algun lloc del camí entre el cervell i els llavis, tota aquesta màgia i harmonia desapareix... Això que en el meu cap, segueix intacta!
Sentint l'últim treball de Leo Mínax, ja sé que em passa... Només desafino "da boca pra fora"!
3 comentaris:
hola guapíssima princesa fada de mil colors ataronjats!!!!t´envio un somriure ben aladet per a que passis un fantàstic cap de setmana!!!mmmmmmmmmmmmmmmmuà!!!:-)*
saps? jo taral·lejava sempre com una melodia les teves poesies...són tan melòdiques que surten del paper i es converteixen en bells sons:-), això em recorda que em de seguir fent projectes juntes:-):-), no deixes mai d´escriure i treure del teu cap tota la màgia que hi ha a dintre, un petó ben daurat de fada i que tinguis molt, molt bona setmana:-):-) :-) :-)*
Hay mucha magia...
Zepequeña.
Publica un comentari a l'entrada