Transcendència, crisi i pa sense gluten

Fa uns dies passava per davant d’una església i sortia tot de gent. Per l’hora, les vestimentes i l’edat dels concurrents vaig deduir que es tractava d’un enterrament.
Un parell de senyores agafadetes del bracet van adreçar-se al que semblava un vell conegut i al vol vaig arribar a sentir aquest breu diàleg que, enmig de la transcendència de l’esdeveniment, com a espectadora, em va fer somriure:

Les Sres van saludar el Sr amb to cortès i amigable. Semblaven conèixer-se de feia temps: “Hola Pep, com anem?” Pregunta a la qual en “Pep” va respondre amb la socorreguda frase de “Mira, anar fent”. Les Sres van voler continuar amb el repertori de frases “buides” però tan útils per sortir del pas en aquestes circumstàncies: “Ai sí! Més valdria que ens trobéssim per batejos i casaments”, i va ser aleshores quan en Pep, lluny de continuar amb l’esperat: “Sí, no som res...” o alguna cosa semblant, va deixar anar, amb un to una mica sorneguer: “No et pensis, això ens sortiria una mica més car”.

Jo ja estava d’esquena i no vaig gosar girar-me per veure la cara de les Sres, i per no quedar com una mal educada amb el mig somriure que se’m va dibuixar a la cara...
Però el pragmatisme de les paraules d’en Pep, van fer palès l’evident: la crisi fa estralls a tots nivells, i en totes circumstàncies, per més solemnes que siguin...

I tot això que té a veure amb el pa sense gluten? Doncs tot i res...

Si a l’entrada anterior us parlava amb efusivitat del mestratge de Llibert Fortuny al saxo, i em sentia elevada als núvols enduta d’una revolada per la poètica de l’art musical, avui em trobeu ben prosaica, i pragmàtica, com el Sr Pep, explicant-vos com he aconseguit, després de buscar i rebuscar receptes, fer un pa sense gluten comestible i amb una aparença fins i tot agradable (no com les espardenyes ràncies que venen envasades).

He decidit penjar la recepta, perquè a mi em van ser útils alguns dels consells que vaig trobar per Internet, i després de diversos intents, i de provar diferents farines i programes de la panificadora, al final ho vaig aconseguir:

Ingredients:

500 ml d’aigua
1 cullerada sopera d’oli doliva
1 cullerada de cafè de sal
500 gr. de farina sense gluten (jo uso la Mix Pan de la marca Schär –almenys el nom no enganya!-)
15 gr de llevat fresc sense gluten Levital (unes pastilles que es poden trobar a les neveres de refrigerats de molts supermercats)

Els ingredients els anem abocant en aquest ordre que els he enumerat a la panificadora, sobretot procurant que el llevat no toqui la sal, i en el model que jo tinc (Moulinex home bread baguette), cal triar el programa 8, i ja està... Al cap de 1h 20 min s’obté el pa.

Que no tenim panificadora? No és problema. També es pot fer... Es fa la mateixa barreja, es deixa reposar unes dues hores a temperatura ambient perquè pugi la massa, i aleshores es posa en un motllo al forn, a 140º durant 1h 20 min aproximadament.

Segur que hi ha altres maneres de fer-lo, però a mi aquestes m’han funcionat.

Apa, fins a la propera!