BENVINGUTS/DES!





Un espai per a compartir... converses lleugeres, somriures còmplices, tes aromàtics, tardes tranquil·les...

dimarts, de gener 28, 2014

Dies de pluja

Després d'un dies de sol i cels blaus fantàstics, avui, en aixecar la persiana, el gat i jo (grans descreguts de fes i prediccions) hem comprovat estorats com, aquest cop sí, s'han complert les previsions dels homes dels temps. Els HOMES DEL TEMPS! Grans gurus de la nostra època que desperten una fe cega i una idolatraria, per a mi inexplicable, en moltes persones.

Recordo que durant la infància, no parlar durant les notícies era una norma que els nens havíem aprés a respectar, tot i que, quan veiem que els adults abaixaven la mirada i continuàvem menjant, sabíem que podíem aprofitar uns segons per parlar de les coses importants: les nostres!

Ara bé, quan començava la previsió meteorològica, aleshores sí, s'iniciava un moment sagrat: tots els adults quedaven abduïts per aquella figura i els seus mapes travessats per ratlles tortes, i aquí sí que ens havien deixat clar (de vegades amb mètodes que ara serien considerat poc ortodoxos) que, mentre aquell senyor parlés, allà no s'havia de sentir ni respirar.

Quin moments! Amb el pas del temps, recordo amb una barreja d'ironia i nostàlgia, aquella estampa en què avis, pares i tiets quedaven quiets com a figures de cera; les culleres suspeses a l'aire, a mig camí entre el plat i la boca; els bocins de pa a la mà, esperant el torn de ser assaborits... Tot paralitzat com en una mena de foto fixa, fins que l'HOME acabava de pronunciar les últimes paraules.

El més bo de tot és que, actualment, a moltes llars catalanes (inclosa la meva) quan sona la sintonia de la informació del temps, comencen a aparèixer tots els habitants de la casa, fossin on fossin, per congregar-se de nou davant aquest ídol de paraules sagrades que segueix sent l'home/dona del temps. Paradoxalment, seguim mantenint aquesta mena de religiositat, de tradició ancestral, ara amb més raó que mai, perquè està avalada pels avenços tècnics. Una fe avalada per la ciència :D !!

Bé, amb tot, i continuant mirant per la finestra, la meva raó em diu: "ja convenia que plogués", i els meus ulls endevinen alguns racons de bellesa entre les múltiples formes en què l'aigua transforma el paisatge urbà. Tot això em fa recordar un fotògraf que vaig descobrir fa poc i que trobo que sap captar especialment la poètica visual dels dies de pluja. Jutgeu vosaltres mateixos:






Reflejo de Navidad en Málaga. ©González Alba

Gotas de lluvia sobre contendor de vidrio. ©González Alba
Paloma corriendo por el carril bici. Bajo la lluvia. ©González Alba




Azul. ©González Alba


En el semáforo. ©González Alba


Podeu seguir admirant aquest treball aquí: González Alba
BON I PLUJÓS CAP DE SETMANA!!!!

3 comentaris:

Aurora ha dit...

Hola tarongina !!! querida Montse

Te dire que hoy esta lloviendo ( finito) por aqui, despues de unos hermosos dias de solete- pero para mañana el hombre del tiempo :) anuncia sol de nuevo- YO soy una fanatica del sol, pero despues de ver tan hermosas fotografias de la lluvia, no se que decirte :) si se puede plasmar asi de bien cuando llueve en una instantanea uno se queda enamorado de la lluvia.

Por aqui tambien el hombre del tiempo es casi sagrado- aunque se equivoca :) pero esta vez ha acertado de pleno.

Bueno, esperemos el solete de mañana-
Te deseo un hermoso finde con lluvia o con sol, a ti y a mi querido Paco...y a Shiva, claro :)

Muchos besos

Aurora

La Ballena Elena ha dit...

Hola Tarongina

Si, la ballena elena soy yo que también escribo Algunas de mis cosas favoritas
Mikimono es diseñadora y es la creadora del logo de la ballena elena
:)
Gràcies por tu enhorabuena y tu comentario
Laura (que es mi nombre, mucha gente que me llamo Elena :)como la ballena

tarongina ha dit...

Aurora: por aquí ya luce el sol, así que te mando unos rayos bien relucientes!!!

Y Laura, gracias por la visita y la aclaración!! He comprado algún calendario y libretas a Mikimono y ahora no sabía si eras tú...

Abrazos!!