Un dels aspectes que més costa quan ens posem a aprendre llengües són allò que anomenem "les frases fetes". És curiós com aquestes dites o frases fetes reflecteixen la manera de fer i de ser dels seus parlants, vaja, la seva cultura. Per això moltes d'elles són intraduïbles.
Ara bé, sembla que n'hi ha algunes que d'una forma o d'una altra les trobem a la majoria de llengües. I és que hi ha característiques que semblen inherents a l'espècie humana.
És el cas de la frase feta que em va venir al cap quan em vaig trobar amb aquesta façana anat pel carrer:
Ara bé, sembla que n'hi ha algunes que d'una forma o d'una altra les trobem a la majoria de llengües. I és que hi ha característiques que semblen inherents a l'espècie humana.
És el cas de la frase feta que em va venir al cap quan em vaig trobar amb aquesta façana anat pel carrer:

Aquí teniu una ampliació del cartell (és real, no hi ha cap muntatge):

No sé si aquest bon senyor o senyora tindrà gaires comandes, però hi ha una dita que li escau molt en diferents llengües:
català: A cal sabater, sabates de paper.
castellà: En casa del herrero, cuchillo de palo.
portuguès: Casa de ferreiro, espeto de pau.
francès: Les cordoniers sont toujours les plus mal chaussés.
italià: A mojer del scorper va in giro coe scarpe rotte.
anglès: The shomaker's son always goes barefoot.
En sabeu alguna més?
Per cert, se'm presenten tres mesos de molta feina així que no puc dedicar-me gaire al blog, però espero que de tant en tant aneu traient el cap per aquí. Us prometo que donaré senyals de vida...
Una blogabraçada!
2 comentaris:
Hola guapa!je,je...m´ha fet somriure això del "sabater"...i més, saber la segona part que aquí a València no la fem servir...les "sabates de paper", què bonic!!!, és poètic i tot, je,je...preciosa la foto:-)i ben irònica:-).T´envio un petonet vermell per a que tinguis moltes energies aquestos tres mesos de feina i ja parlem aviat.mmmmmmmmmmmmmmmmmuà!!!:-)*
Hola Matilina!!
Si és bonic això de les "sabates de paper" Encara en farem un poema... :-)
Gràcies pels teus petons energètics. Em faran falta!!!
Mil petons de volta cap a València!!!
Publica un comentari a l'entrada