Tarongina

Costurika

2012-01-17T10:27:00.000-08:00

I no deixem el fil i l'agulla. Ja veieu que aquest any m’ha agafat fort aquesta febrada...

Aquest cop us vull ensenyar les cosetes que he fet amb les teles que vaig encarregar a Costurika, una botiga de venda de teles on line, que també té botiga física a Saragossa, i on podem trobar estampats tan acolorits i originals com aquests...

© Costurika

He de dir que, per la meva experiència, són molt amables i complidors, i les teles arriben rapidíssim i, el més important, són tan boniques com es veuen a les fotos. A més, a mi em van arribar amb algunes mostres extres.

Bé, aquí us deixo amb les noves “creacions”:

El necesser Paisley

I la bossa Geomètric, que tant serveix com a bossa de mà, com per dur penjada.

És “apanyada” no ;-)?

Proxima parada "Station Scrap"

2012-01-17T08:58:00.000-08:00

Com capturar una idea, un pensament, una paraula, una imatge... que evoqui moments especials, petits detalls de la nostra vida quotidiana, sentiments, emocions o que, senzillament, ens faci somriure (que no és poc!)?

Doncs l’Esther i la Marisa d’Station Scrap ho aconsegueixen amb els seus botons creatius, que, com elles mateixes expliquen en aquest vídeo, no són simples xapes, sinó “micromóns de dos centímetres i mig”.

Vaig tenir la sort d’ensopegar amb els botons creatius a Les Costuretes. Els que vaig trobar van ser els que us mostro a la foto, però al seu blog en podeu veure molts més.

A mi em van captivar de seguida, així que sense saber encara quin ús en faria, no els vaig poder deixar escapar.

Al cap de pocs dies tot va venir rodat... Vaig començar a fer les bossetes del taller de costura per als regalets de Nadal i VOILA!! Em vaig adonar que els botons creatius eren el complement perfecte. Acaben de donar a les bosses una aire vintage que m’encanta, i pel que sé, a les seves noves propietàries també ;D.

A vosaltres què us semblen? Val la pena fer una parada en aquesta estació, no?

Bona setmana!

I una de bosses i moneders...

2012-01-02T00:28:00.000-08:00

I aquí tenim els resultats de la "matinal de bosses i moneders" que ens va fer la Ruth de l'Atelier a la nova merceria Les Costuretes (on a més de teles, hi trobareu un munt de coses maques i les revistes de El Costurero!)

Fotos via: El Costurero

Bé, doncs aquí teniu l'abans:

I aquí el després:

ALEHOOP!!! Per dins també queden molt pulides, i és que la Ruth ens va ensenyar molt bé i amb molta paciència :D

Gràcies Ruth, m'han anat fantàstiques pels regalets d'aquest Nadal!!

Una de cortines...

2012-01-01T23:50:00.000-08:00

Comencem l'any amb alguns fruits de les coses apreses durant el 2011, com aquesta cortina de boletes de feltre que il·lumina el menjador de casa.

i que està inspirada en aquesta altra, que ja no recordo a quin lloc de la blogosfera vaig trobar:

La meva és fruit del curs d'enfeltrat que ens va fer la Júlia d'orxatadexufacomplements, un dissabte al matí.

Gràcies Júlia! Com vas dir, això de les boles de feltre és començar i no parar... :D

Cartes i postals

2011-11-06T09:16:00.000-08:00

En aquesta era de tecnobogeria en què estem inmersos, obrir un dia la bústia i, enmig de les factures i propagandes, trobar-se una postal, o encara més, una carta que algú s'ha pres la molèstia i el temps d'escriure a mà pensant en tu, és tot un regal.
Almenys a mi aquestes coses m'alegren el dia, sobretot si són cartes tan boniques com aquesta que em va arribar fa unes setmanes...

I buscant algunes postals i papers especials per fer un retorn com cal, vaig topar amb el web de Cavallini, i vaig trobar molt més del que buscava. Mireu, mireu...

Bé, si pujo tot el que em va agradar no acabaria mai, així que millor us deixo l'enllaç per si us hi voleu entretenir: Cavallini & Co

Podem trobar alguns d'aquests productes en botigues "físiques" a Madrid i a Galícia. De moment a Barcelona, sembla que no. Haurem d'esperar a fer alguna escapadeta...

Bona setmana!

Lost things

2011-10-22T00:34:00.000-07:00

Aquest dissabte al matí, endreçant calaixos -i de passada les idees- he trobat algunes coses que ja donava per perdudes després d'uns quants trasllats...

El cas, és que aquests calaixos ja els havia mirat, i juraria que abans aquestes cosetes no eren allà...

De vegades no sé si les coses ens troben a nosaltres o nosaltres les trobem a elles :-0

BONA SETMANA!

Minúscules

2011-09-07T10:58:00.000-07:00

Així són aquestes breus històries que es fixen en les petites coses de la vida. Pertanyen a una sèrie francesa amb al mateix nom: Minuscule i consisteixen en vídeos breus on es combinen paisatges i elements naturals amb animacions d'insectes en 3D.

Duren el temps just per desconnectar uns minuts i tornar-se a endinsar en la feina...

Vist a kireei

BONA TORNADA A TOTS/ES!

Transcendència, crisi i pa sense gluten

2011-07-24T07:43:00.000-07:00

Fa uns dies passava per davant d’una església i sortia tot de gent. Per l’hora, les vestimentes i l’edat dels concurrents vaig deduir que es tractava d’un enterrament.
Un parell de senyores agafadetes del bracet van adreçar-se al que semblava un vell conegut i al vol vaig arribar a sentir aquest breu diàleg que, enmig de la transcendència de l’esdeveniment, com a espectadora, em va fer somriure:

Les Sres van saludar el Sr amb to cortès i amigable. Semblaven conèixer-se de feia temps: “Hola Pep, com anem?” Pregunta a la qual en “Pep” va respondre amb la socorreguda frase de “Mira, anar fent”. Les Sres van voler continuar amb el repertori de frases “buides” però tan útils per sortir del pas en aquestes circumstàncies: “Ai sí! Més valdria que ens trobéssim per batejos i casaments”, i va ser aleshores quan en Pep, lluny de continuar amb l’esperat: “Sí, no som res...” o alguna cosa semblant, va deixar anar, amb un to una mica sorneguer: “No et pensis, això ens sortiria una mica més car”.

Jo ja estava d’esquena i no vaig gosar girar-me per veure la cara de les Sres, i per no quedar com una mal educada amb el mig somriure que se’m va dibuixar a la cara...
Però el pragmatisme de les paraules d’en Pep, van fer palès l’evident: la crisi fa estralls a tots nivells, i en totes circumstàncies, per més solemnes que siguin...

I tot això que té a veure amb el pa sense gluten? Doncs tot i res...

Si a l’entrada anterior us parlava amb efusivitat del mestratge de Llibert Fortuny al saxo, i em sentia elevada als núvols enduta d’una revolada per la poètica de l’art musical, avui em trobeu ben prosaica, i pragmàtica, com el Sr Pep, explicant-vos com he aconseguit, després de buscar i rebuscar receptes, fer un pa sense gluten comestible i amb una aparença fins i tot agradable (no com les espardenyes ràncies que venen envasades).

He decidit penjar la recepta, perquè a mi em van ser útils alguns dels consells que vaig trobar per Internet, i després de diversos intents, i de provar diferents farines i programes de la panificadora, al final ho vaig aconseguir:

Ingredients:

500 ml d’aigua
1 cullerada sopera d’oli doliva
1 cullerada de cafè de sal
500 gr. de farina sense gluten (jo uso la Mix Pan de la marca Schär –almenys el nom no enganya!-)
15 gr de llevat fresc sense gluten Levital (unes pastilles que es poden trobar a les neveres de refrigerats de molts supermercats)

Els ingredients els anem abocant en aquest ordre que els he enumerat a la panificadora, sobretot procurant que el llevat no toqui la sal, i en el model que jo tinc (Moulinex home bread baguette), cal triar el programa 8, i ja està... Al cap de 1h 20 min s’obté el pa.

Que no tenim panificadora? No és problema. També es pot fer... Es fa la mateixa barreja, es deixa reposar unes dues hores a temperatura ambient perquè pugi la massa, i aleshores es posa en un motllo al forn, a 140º durant 1h 20 min aproximadament.

Segur que hi ha altres maneres de fer-lo, però a mi aquestes m’han funcionat.

Apa, fins a la propera!

LLIBEEEEEEERT !!!

2011-07-16T11:04:00.000-07:00

Retorno molt cridanera, ja ho sé... Però és que encara em dura l'eufòria del concert de Llibert Fortuny i Manel Camp, dijous passat al Mas de Sant Iscle...

Us explico: quan la teva parella és un aficionat compulsiu del jazz, les teves orelles s'acaben acostumant a anar sentit certes bandes sonores de fons, i a escoltar noms i dades que es deixen anar, així com si res, amb la confiança que el meu cap, que està pensant en mil coses més, les retingui, les recordi, les valori... (ai! quines expectatives tenim , a vegades, de la parella... ;)

Un d'aquests noms és el de Llibert Fortuny, de qui he de reconèixer que no n'havia fet massa cas, fins que vaig tenir la sort de poder-lo veure en acció en directe.

Què us he de dir? Va ser IMPRESSIONANT!!! Com es pot conjugar tanta sensibilitat, tendresa, simpatia, bellesa, vitalitat, dolçor i contundència alhora? Com es fa sortir tot això del saxo?

Llibert, amb les improvitzacions de Mozart em vas deixar fascinada, i amb la balada final de Duke Ellington em vas robar el cor per sempre.

Perquè ja no tinc edat, que si no ara mateix em plantaria un pòster teu a la paret :D!

Quan el vent es va endur les partitures i tu vas deixar anar aquell "És igual" amb aquella naturalitat i desimboltura, vaig entendre que eres un geni... (com tants cops m'havia dit la meva parella!).

L'únic moment en què vaig voler que se m'empasés la terra, va ser quan enduta per la meva passió, vaig voler immortalitzar l'ocasió fent una fotografia amb el que duia més a mà: el mòbil.

Déu meu! Aquell CLIC va ressonar de tal manera que els meus estimats companys de seient encara riuen ara, mentre jo volia trobar una pedra per amagar-m'hi a sota! I per a més inri, ni sé com descarregar la fotografia del mòbil, ni tampoc serviria de gaire, perquè no es veu res de res...

És igual, ho tinc tot ben gravat al caparronet !

Gràcies C., per, enmig dels malentesos, intuir que havies de treure les entrades!!!!

Fa una caminadeta?

2011-06-08T01:18:00.000-07:00

El cap de setmana passat, aprofitant una treva entre ruixat i ruixat, vam fer una caminadeta pel camp amb una molt bona amiga...

Amb ella ens uneixen moltes vivències i aficions, i una d'elles és la mania de sortir sempre amb la càmera a la butxaca: s'ha d'estar preparat per si ens topem amb algun moment per immortalitzar!

Així que, sense haver de dir-nos res, quan totes dues ens vam trobar al punt acordat, cada una anava ben preparada amb la seva càmera i disposada per a l'acció :D !

Amb d'altres amics, ens sabem contenir... (no patiu) però, nosaltres dues soles? És la BOGERIA... A tot li trobem el punt!

Només va ser una hora i mitja, però hi vam treure partit...

Aquí teniu el "making off", mirant de lluny, de prop, buscant "localitzacions"...:

I aquí alguns dels resultats:

Els "angelets" ja els duiem de casa... El ramat d'ovelles va ser improvisat ;D

BONA SETMANA!!!

kebonikö

2011-06-02T01:04:00.000-07:00

(Copyright) Kebonikö

Una mica amagada, com tots els tresors, en un trencall de Travessera de Gràcia, trobem KEBONIKÖ, una botiga taller on, com diu l'Ariadna, la seva propietària i l'ànima de l'espai, podem trobar "coses boniques i fetes amb el cor."

I corroboro que és així...!!! Entrar a la botiga, tan plena de llum i de colors és gairebé terapèutic :D!!!

La vista es recrea en les bosses de la Caterina Pérez, els fermalls de Lady Desidia, les postals d'Eva Armisén... I l'Ariadna, que té una gran paciència, et deixa mirar, remirar, provar, triar i remenar amb tota tranquil·litat, i treu més i més coses maques de calaixos i capsetes..., encara que al final només t'emportis un punt de llibre i un somriure...

Bé, era un dels "tresors" que tenia ganes de compartir amb vosaltres, i més ara, que ens ho han posat més fàcil amb la botiga on line... Vaig a fer-hi una passejada!!!

Facunda

2011-05-08T10:40:00.000-07:00

I després d'un cap de setmana molt reconfortant per a l'ànima, sense sortir pràcticament de casa, continuem amb una mica de música...

I és que qui s'avorreix és perquè vol ;D!!!

BONA SETMANA!!!

Delafé y las flores azules

2011-04-25T00:05:00.001-07:00

Una mica de música per alleujar la tornada...

"Porque bailando hasta el espíritu santo se pone blanco..."

BONA MONA!!

BON SANT JORDI !!

2011-04-22T23:44:00.000-07:00

El taller de feltre

2011-04-22T11:23:00.000-07:00

Recordeu que us parlava d'un taller de feltre que vaig fer ja fa unes setmanes a l'Atelier?

La Júlia d' orxatadexufacomplements, ens va ensenyar, amb moltes ganes i paciència, la tècnica de l'enfeltrat, que té el seu misteri (no us penséssiu pas que es tracta de retallar i enganxar, com creia jo...:O).

I també vam aprendre a fer boletes, algunes amb farciment :D !!!

Va ser un matí diferent i molt estimulant. Aquí us deixo unes fotos del procés:

I dels resultats:

Penseu que és el primer que faig... Si voleu veure coses boniques al blog de la Júlia en trobareu moltes!

Bon cap de setmana llarg!

Un somriure?

2011-04-15T23:36:00.000-07:00

Comencem el cap de setmana amb un somriure? I de passada celebrem el 122è aniversari d'un geni: Charles Chaplin!!

Nubla - Saipán

2011-04-02T00:46:00.000-07:00

Tenim nou disc de Nubla! es titula Saipán i sona molt i molt bé! Visitant el seu blog, he trobat aquest vídeo que van fer quan acabaven la gravació del disc. El tema és "que simple es vivir"

I per recordar, una cançó del primer disc que vaig escoltar d'ella i que em va enganxar de seguida: "malquerida"

BON CAP DE SETMANA!!

L'Atelier del Raval

2011-03-27T05:20:00.000-07:00

foto extreta de: minube.com

Al Carrer de la cera núm 1 del barri del Raval (Barcelona), i sota un antic cartell de "Peluquería de señoras" podem trobar aquesta botiga que la Ruth, la seva propietària, ha anat bastint entre fermalls, arracades, llanes, botons, teixits, colors... i molta imaginació i creativitat. L'atenció és excel·lent, i el que hi podem trobar també. Els treballs de costura i teixit que fa la Ruth estan cuidats fins al mínim detall.

Aquest matí de diumenge, potser trastocada pel canvi d'hora, i davant l'estupor del meu company i del gat, que de tant canviar-me, no sabien si anava o tornava, he improvisat una petita desfilada perquè pugueu veure algunes de les meves adquisicions:

Tot és de la marca "petit pois", la dels treballs que confecciona la mateixa Ruth. La "bufanda" o braga de llana la vaig comprar al gener, i la verda i la bossa, aquest dissabte, quan vaig anar al curs de feltre, que em va encantar i del que ja us en parlaré en una propera entrada...

La bossa és una delícia, a la foto no es pot apreciar bé, però té uns acabats preciosos i de dins està tota folrada de la mateixa tela estampada de la solapa. I creieu-me que, pel treball i l'estona de dedicació que hi ha, no és gens cara!

A més de tot això, l'Atelier és un espai actiu on contínuament s'organitzen cursos de manualitats i tècniques diverses per a adults i per a nens. Al seu web podeu trobar quins són els propers...

BON DIUMENGE!!!

Are you happy?

2011-03-24T02:40:00.000-07:00

La fórmula de la felicitat... Des de typcut ho tenen clar:

Tan fàcil i tan difícil alhora, oi :D?

Typcut és un web que mostra l'obra de diferents dissenyadors gràfics, que treballen sobretot cartells, jugant amb la forma i dimensions de les lletres. Si us agrada el tema, val la pena fer-hi una ullada.

mukavan

2011-03-19T00:49:00.000-07:00

Què significa mukavan? No ho sé.

El que sí que sé és que si hi accediu, trobareu una botiga virtual que aglutina el treball de diferents artistes i artesans, i que té un disseny i una presentació que he trobat deliciosa: clara, senzilla, lluminosa i amb unes fotografies dels productes precioses!

Els passos per fer les compres estan molt ben explicats, i els productes arriben, tal com indiquen, en molt pocs dies: en el meu cas només en 24h.

Però el millor de tot és COM arriben, fixeu-vos en l'embalatge i la nota personalitzada, escrita a mà, agraint la compra:

I a dins una bosseta sorpresa (?), i les coses que havia demanat: la il·lustració de Lisa Golightly "Girl in de yellow suit" i el vinil de l'ocell, que va acompanyat d'un altre de prova, amb les intruccions escrites també a mà!

La reproducció està molt ben impresa, gairebé sembla original:

I la bosseta sorpresa... Què seria? Jo no havia demanat res més. Doncs aquí ho teniu: un preciós ocellet-sabó que desprèn un perfum molt, molt agradable!

Com ja veieu, no només el web està molt cuidat, sinó els enviaments també, i aquests detalls, què voleu que us digui?, a mi m'encanten, diuen molt de qui hi ha al darrera i penso que són molt d'agrair.

Així que gràcies mukavan per aquesta bona estona. Encara em dura el somriure :D!!

Dies de pluja

2011-03-12T01:18:00.000-08:00

Després d'un dies de sol i cels blaus fantàstics, avui, en aixecar la persiana, el gat i jo (grans descreguts de fes i prediccions) hem comprovat estorats com, aquest cop sí, s'han complert les previsions dels homes dels temps. Els HOMES DEL TEMPS! Grans gurus de la nostra època que desperten una fe cega i una idolatraria, per a mi inexplicable, en moltes persones.

Recordo que durant la infància, no parlar durant les notícies era una norma que els nens havíem aprés a respectar, tot i que, quan veiem que els adults abaixaven la mirada i continuàvem menjant, sabíem que podíem aprofitar uns segons per parlar de les coses importants: les nostres!

Ara bé, quan començava la previsió meteorològica, aleshores sí, s'iniciava un moment sagrat: tots els adults quedaven abduïts per aquella figura i els seus mapes travessats per ratlles tortes, i aquí sí que ens havien deixat clar (de vegades amb mètodes que ara serien considerat poc ortodoxos) que, mentre aquell senyor parlés, allà no s'havia de sentir ni respirar.

Quin moments! Amb el pas del temps, recordo amb una barreja d'ironia i nostàlgia, aquella estampa en què avis, pares i tiets quedaven quiets com a figures de cera; les culleres suspeses a l'aire, a mig camí entre el plat i la boca; els bocins de pa a la mà, esperant el torn de ser assaborits... Tot paralitzat com en una mena de foto fixa, fins que l'HOME acabava de pronunciar les últimes paraules.

El més bo de tot és que, actualment, a moltes llars catalanes (inclosa la meva) quan sona la sintonia de la informació del temps, comencen a aparèixer tots els habitants de la casa, fossin on fossin, per congregar-se de nou davant aquest ídol de paraules sagrades que segueix sent l'home/dona del temps. Paradoxalment, seguim mantenint aquesta mena de religiositat, de tradició ancestral, ara amb més raó que mai, perquè està avalada pels avenços tècnics. Una fe avalada per la ciència :D !!

Bé, amb tot, i continuant mirant per la finestra, la meva raó em diu: "ja convenia que plogués", i els meus ulls endevinen alguns racons de bellesa entre les múltiples formes en què l'aigua transforma el paisatge urbà. Tot això em fa recordar un fotògraf que vaig descobrir fa poc i que trobo que sap captar especialment la poètica visual dels dies de pluja. Jutgeu vosaltres mateixos:

Reflejo de Navidad en Málaga. ©González Alba

Gotas de lluvia sobre contendor de vidrio. ©González Alba

Paloma corriendo por el carril bici. Bajo la lluvia. ©González Alba

Azul. ©González Alba

En el semáforo. ©González Alba

Podeu seguir admirant aquest treball aquí: González Alba

BON I PLUJÓS CAP DE SETMANA!!!!

Un gat i una caixa de cartró...?

2011-03-05T00:55:00.000-08:00

Tots els que tenim gats, sabem de la seva actitud senyorial, de com els agrada manar i estar ben servits, i de com en saben de fer-se els ronsos. Semblen pensar: "no vindré quan em cridis (I ara, això és de gossos!), jo em faré esperar uns minuts i vindré a poc a poc i amb la cua ben dreta..."

Però també sabem com els agrada ser amanyagats, mimats i com en poden arribar a ser de carinyosos!

El dibuixant Perich va saber captar molt bé aquesta idiosincràcia gatuna amb les seves inoblidables vinyetes.

Recentment he descobert aquestes animacions de Simon Tofiels: "Simon's cat". Són de línia senzilla però aconsegueixen transmetre molt bé els diferents comportaments del gat i les seves entremaliadures. Amb el de la caixa de cartró he rigut molt, perquè era com si veiés el meu gat!

A veure si us agrada:

Si voleu conèixer més la feina d'aquest il·lustrador feu una volta per la seva web: http://www.simonscat.com/

Lizania

2011-02-26T12:06:00.000-08:00

Lizania és l'univers particular de Jesús Lizano, poeta excepcional, dissortadament no prou valorat per certs col·lectius, a qui potser incomoda la seva acritud davant la hipocrèsia que impera en alguns cercles literaris, la seva actitud vital: passional, hedonista, anarquista i que no es mossega la llengua per res ni per ningú.

I a mi m'encanta per això mateix!

Us deixo amb un dels poemes que més m'agrada "Las personas curvas", i amb un vídeo on el recita ell mateix. Ja veureu... No deixa indiferent !

LAS PERSONAS CURVAS
Jesús Lizano

[Mi madre decía: a mi me gustan las personas rectas]

A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas,
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo;
y me gustan las curvas
y los pechos curvos
y los culos curvos
los sentimientos curvos;
la ebriedad: es curva;
las palabras curvas:
el amor es curvo;
¡el vientre curvo!;
lo diverso es curvo.
A mi me gustan los mundos curvos;
el mar es curvo,
la risa es curva,
la alegria es curva,
el dolor es curvo;
las uvas: curvas;
las naranjas: curvas;
los labios: curvos;
y los sueños, curvos;
los paraísos curvos
(no hay otros paraísos);
a mí me gusta la anarquía curva;
el día es curvo
y la noche es curva;
¡la aventura es curva!
Y no me gustan las personas rectas,
el mundo recto,
las ideas rectas;
a mí me gustan las manos curvas,
los poemas curvos,
las horas curvas:
¡contemplar es curvo!;
(en las que puedes contemplar las curvas
y conocer la tierra);
los instrumentos curvos,
no los cuchillos, no las leyes:
no me gustan las leyes porque son rectas,
no me gustan las cosas rectas;
los suspiros: curvos;
los besos: curvos;
las caricias: curvas.
Y la paciencia es curva.
El pan es curvo
y la metralla recta.
No me gustan las cosas rectas
ni la línea recta:
se pierden
todas las líneas rectas;
no me gusta la muerte porque es recta,
es la cosa más recta, lo escondido
detrás de las cosas rectas;
ni los maestros rectos
ni las maestras rectas:
¡liberénnos los dioses curvos de los dioses rectos!
El baño es curvo,
la verdad es curva,
yo no resisto las verdades rectas;
vivir es curvo,
la poesía es curva,
el corazón es curvo.
A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas.

Jesús Lizano: Lizania. Aventura poética 1945-2000. Ed. Lumen, Barcelona:2004 (2a edición)

Imagine

2010-12-06T02:39:00.000-08:00

Sota el meu paraigües vermell em vaig fixar en com molts cartells electorals encara seguien penjats, una setmana després de les eleccions. Havien perdut la brillantor dels primers dies, apareixien desdibuixats, deslluïts, desgastats. Montilla no semblava somriure tant. Puigcercós esdevenia una mena de venedor de les darreres ofertes de Carrefour, a en Mas se li desfeia la clenxa...

Tots semblaven glòries d'un temps passat i les seves promeses, que encara em ressonaven al cap, em van semblar igualment llunyanes i esvaïdes... De sobte es van encendre els llums de nadal. Va ser un cop d'efecte, però en comptes d'alegrar l'ambient, em va semblar que encara el feia més fals, més surrealista, així que vaig seguir caminant cap a casa, aquest cop ja aliena a tot, i immersa en el meus propis pensaments, els del meu món petit, on per un moment, hi van sonar les notes d'Imagine de John Lennon.

Aquí us les deixo en una versió que m'agrada especialment.

Senioritas

2010-08-07T11:35:00.000-07:00

Per a molts ja han arribat les desitjades vacances i a l'hora de sortir de casa, cal deixar-ho tot lligat i ben lligat: qui regarà les plantes, qui donarà menjar al gat, qui recollirà el correu... I per a aquells que pateixin per les coses de valor que hagin pogut acumular, sempre poden recórrer a Senioritas, un "servei de seguretat" a temps complet, totalment gratuït i que a molts pobles es practica de manera totalment espontània.

Per què contractar una costosa instal·lació d'alarmes, etc., quan tenim aquella veïna que tot l'any fa mitja davant de la finestra i coneix de primera mà els horaris i costums de tot el veïnat? Millor deixar-li el telèfon a ella: si hi ha un moviment estrany segur que el detecta!

Tenint present la curosa i esforçada tasca d'aquestes veïnes, el col·lectiu portuguès CC han fet aquest muntatge amb molt d'humor, que m'ha fet riure i m'ha portat molts records...

Vist a flores en el ático

MOLT BON ESTIU!!!

Vinyes verdes vora el mar

2010-07-02T23:57:00.000-07:00

Aquest és l'aspecte de la meva taula de treball i el meu paisatge habitual durant aquestes darreres setmanes abans de les vacances...

I aquí es on va volar el meu cap en sentir la fresca veu de la Txell Sust versionant el poema vinyes verdes vora el mar de Josep Ma de Sagarra:

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

la podeu escoltar aquí

Buscant més informació sobre ella, vaig trobar aquesta entrevista que li fa Manel Fuentes al seu programa de ràdio, on també la podem sentir cantant un altre tema del seu nou disc: "ciudadana universal."

"ciudadana universal busca piso en La Habana, da clases de catalán, baila y canta sevillanas...." S'enganxa, oi? :D "

Bona setmana!!

More than words

2010-05-22T00:30:00.000-07:00

Per als que encara no el conegueu, avui us presento el nostre gat. Es diu Shiva i és una boleta de cotó de color blanc i canyella, amb dos ulls verds i rodons com dos planetes!
Ja podreu comprendre que a tots els de casa ens té ben enamorats...

Tanmateix ell fa temps que manté un idil·li, primer secret, i ara totalment evident, amb el nostre ordinador. No sabem què l'atrau tant: l'escalfor que desprèn, la brillantor de la pantalla, les tecles que s'enfonsen sota les seves potes...

El cert és que quan estan junts es difícil separar-los, i més d'una vegada, aprofitant una distracció, ens ha donat algun disgust...

Sí, sí, ho veieu bé... Aquest dia ens va girar la pantalla del revés!!! Ell intenta fugir perquè endevina pels meus crits que aquest cop l'ha feta grossa, però, pocs dies després, tot queda oblidat, i gat i portàtil tornen a reprendre la relació...

I és que ja se sap, en això de l'amor, com diuen els nois d'Extreme, cal quelcom més que paraules, i ells sense dir-se res s'entenen a la perfecció :D

Bona setmana!!

Que exigent que ve la primavera...

2010-04-30T23:38:00.000-07:00

Com cada any, la primavera, tan capriciosa ella, fa gala del seu esperit d’improvisament i tan aviat ens regala un bon xàfec, com uns dies de sol esplèndids.

Sigui com sigui, la flora i fauna de casa aquests dies sembla estar encantada amb les novetats...

Bon cap de setmana!

El poso del café. Aitana Carrasco Inglés

2010-04-15T00:57:00.000-07:00

Tots sabem què són "els posos" del cafè, però el que no havia pensat és que "els posos" també poden ser "pozos" (sobretot si ho pronunciem a Mèxic) i que podem caure dins d'ells i trobar-nos inmersos en un món al revés... Això és el que li passa a la protagonista del llibre d'Aitana Carrasco Inglés, "cuentista, dibujanta y coleccionista" com ella mateixa es defineix i que per a mi ha estat tota una descoberta. Només visitant el seu bloc ja us en podreu fer una idea del talent i creativitat de l'Aitana.

Us deixo amb el principi del conte, per fer dentetes...

El poso del café
Historias mínimas para sobremesas monótonas

Aquella tediosa tarde, mis pies, decididos a vagar sin rumbo, se detuvieron sin previo aviso. Alcé la vista y apareció claramente ante mis ojos una extraña cafetería que nunca antes había estado allí. Pese a todo, empujé la puerta y entré.

Pedí un café, creo recordar, o quizá el café me pidió a mi.
El caso es que, tras el último sorbo, caí en él.
En el poso del café.
En el pozo del café.
Y nadie creerá lo que allá vi...

Aitana Carrasco Inglés (El poso de café. Ed. Quitapenas, 2009)

I per als que estigueu per Barcelona el dia 23, podreu conèixer-la dins la 3a Trobada d'il·lustradors on també hi serà, entre d'altres, l'Elena Odriozola.

Para guardar el sueño

2010-04-10T12:04:00.001-07:00

Aquest és el títol del darrer llibre de poemes de Basilio Sánchez (Càceres, 1958).

Poemes que aixequen cases bastides sobre el temps que passa. Temps que s'escola per les parets esquerdades. Parets que parlen de records, de soledats compartides, de presències, i d'absències. D'absències que són presències. De la vellesa i la bellesa, de la vida i la mort i de les petites i efímeres felicitats quotidianes, com la que ens produeix l'acte íntim de vetllar en silenci el son dels qui estimem...

Us deixo amb un dels poemes del llibre i, si us ha despertat la curiositat, podeu conéixer més sobre l'autor aquí i aquí.

Con un libro en las manos

Germina una palabra sobre el papel de arroz.

Como el dibujo a lápiz de un arbusto
en un patio de nieve;
como si los silencios de tu casa
golpeasen los muros de la mía.
Cuando tengo delante la mesa de madera
con la pequeña luz desportillada
que ha vivido conmigo.
Cuando no tengo nada, y muy despacio
comienzo a darme cuenta de que aún queda
mucho sitio en los márgenes,
mucha vida aguardando en la penumbra,
en todos los lugares que ahora intuyo
que se han vuelto accesibles.

Porque hay alguien sumido en la nostalgia
de un país interior y porque elijo,
entre todas las puertas,
aquella que se abre a la mirada de un hombre,
la que es un árbol dentro de otro árbol.

Con un libro en las manos.
Aquí, en esta casa en la que sólo se muere de vejez.

Basilio Sanchez (Para guardar el sueño, Visor 2003)

Elena Odriozola

2010-04-04T09:14:00.000-07:00

Margarita, está linda la mar,
y el viento lleva esencia sutil de azahar:
yo siento
en el alma una alondra cantar:
tu acento.
Margarita, te voy a contar

un cuento.

Així comença el poema "Margarita" de Rubén Darío il·lustrat per Elena Odriozola.

Vaig descobrir aquesta il·lustradora donostiarra a través dels contes "La princesa que badallava a totes hores" i de "Un regalo del cielo". Des d'aleshores em va enamorar el seu traç fi, les seves atmosferes, el gust pel detall...

Aquí trobareu més informació sobre l'autora i algunes mostres més de la seva feina.

Existiran els punts de llibre?

2010-04-04T06:03:00.000-07:00

Aquest és l'inquietant missatge d'un dels punts de llibre que vam trobar a la libreria Laie de Barcelona. Potser sí que d'aquí a 150 anys els punts de llibre seran digitals, com els mateixos llibres, llibreries i biblioteques...

Però...us imagineu perdre el plaer de voltar, mirar, remenar i submergir-se en espais com aquests? A mi em costaria renunciar-hi.

Quan puc viatjar sempre m'agrada entrar a les llibreries i bilblioteques de les ciutats que visito, i quan no pot ser, doncs fem un volt per les de "casa", com vam fer ahir amb una bona amiga.

Aquestes van ser les meves troballes del dia i les penso omplir de punts de llibre!!!

En els següents posts us en faig cinc cèntims de cada una.

Bon diumenge!

Llebres de març

2010-03-31T21:57:00.000-07:00

De tots els personatges fascinants d'Alícia en el país de les meravelles, em fa un gràcia especial la "llebre de març". Sempre amunt i avall, sempre enfeinada, sempre pendent del rellotge...

Segur que molts de vosaltres us heu sentit "llebres de març" en alguna ocasió... Malgrat el frenesí, les llebres de març quan ens creuem pel carrer sabem reconèixer-nos les unes a les altres, i encara que només ens mirem unes mil·lèsimes de segon, ens entenem, ens solidaritzem i ens diem que alguna hora ens aturarem a descansar... I, per sort, abans que ens tornem boges del tot, el calendari ens dóna una treva i ens ofereix uns dies per parar a prendre el te, malgrat el vent ens empenyi a seguir i seguir...

Sí, ja ho sé, ja gairebé som a l'abril i jo parlant de març, arribo tard, arribo tard..., però ja em perdonareu... és que el te i la companyia eren tan bons que ni el vent em va poder fer córrer ;-)

Bona setmana!

Sílvia Pérez Cruz

2010-01-23T12:57:00.000-08:00

Doncs l'any 2010 continua sense donar treva...

Així que només passo un momentet per aquí, per compartir uns instants de relax amb vosaltres, escoltant la Sílvia Pérex Cruz, una catalana de Palafrugell que canta jazz, fados, flamenc, i tot el que se li posi pel davant, com aquest poema de la Maria Mercè Marçal.

Que la gaudiu!

BONES FESTES

2009-12-27T12:42:00.000-08:00

Buuf!!!! Tres mesos sense poder escriure al blog....

Treballar, estudiar, tornar a treballar, tornar a estudiar....

I a sobre, quan ve un dels meus "Javiers" preferits a tocar a propet de casa, agafo la grip, que pels dies que em va durar duia totes les lletres de l'abecedari....

En aquest cas es tracta de Javier Ruibal, un gadità de sang calenta que té uns directes impressionats. Així, que per recompensar-me a mi mateixa, i per acomiadar aquest 2010 amb els aires càlids del sud, comparteixo amb vosaltres una de les meves cançons preferides, Tierra: la lletra diu així:

"Amo tu suelo, cuerpo celeste, amo tu piel. Cal viva y fuego, sales y fuentes, yermo y edén. Amo tu suelo y aquí me quedo para beber, lo que me diste y lo que espero, días de miel... "

MOLT BON 2010 A TOTHOM!!!!

Els mons de Coraline

2009-09-26T12:06:00.000-07:00

Ja tenia ganes de veure aquesta pel·lícula que, segons el que es veu al trailer, pinta molt i molt bé, tant pel que fa al grafisme i a la música, com a l'argument: claus que obren portes a un món desconegut, realitats paral·leles, universos familiars però alhora diferents i extravagants, que ens fan canviar la perspectiva, que ens remouen, que ens inquieten, que ens transformen...

I ara he trobat dues raons més:

La primera, l'anàlisi del llibre original de Neil Gaiman que fa GRETEL, un grup de recerca i docència sobre literatura infantil i juvenil de la Universitat Autònoma i que us recomano visitar.

I la segona aquest vídeo sobre el disseny i confecció del vestuari XXS dels personatges confeccionat per Althea Crome. Ja veureu... Sembla gairabé impossible!

Tucara

2009-08-24T00:07:00.000-07:00

Tucara és el nom del nou grup format per Andreas Lutz (ex O'Funk'illo) i Alba Molina (ex cor de O'Funk'illo, ex Las Niñas i fenomen de dona que van dur al món Lole i Manuel). Després d'un temps de caminar cadascun pel seu compte, aquests dos sevillans s'han retrobat i han gravat un CD on fan una fusió de jazz, flamenc, funky, música brasilera... Hi han inclós la versió de Can't take my eyes off you que l'Alba va gravar per la campanya de turisme de la Junta d'Andalusia. Us sona?

S'han fet un munt de versions d'aquest tema, però crec que aquesta de Frankie Valli és l'original.

Una escapadeta...

2009-08-03T08:41:00.000-07:00

Sí, sí, per fi una escapadeta...

a París !!!

Han estat poquests dies, però intensos.

París, una llum esplèndida i encara una més esplèndida companyia.

Què més es pot demanar...?

Només tornar-hi aviat , perquè, com va dir Hemingway...

París no s'acaba mai...

Mons petits

2009-07-22T23:48:00.000-07:00

La celebració del vintè anivesari de l'arribada de l'home a la lluna i la visió d'Armstrong i Aldrin passejant-se com ninotets per la superfície lunar (siguin imatges reals o producte de la imatgeria de Kubrick), m'han fet recordar com en som de petits dins la immensitat de l'univers.

Les fotografies del francès Dongedy amb els seus mini personantges semblen voler reflectir, també, la fràgil però esforçada condició humana. En podeu veure més al seu blog Les minis de Dongedy i també a Dawanda

Bon cap de setmana!

Spa baby tub

2009-07-16T00:13:00.000-07:00

De petita, recordo com la mare i les tietes banyaven els cosinets en un cossi o galleda gran, que en castellà en deiem "barreño" i en català "bogader", mentre els altres nens esperàvem impacients el sopar.

Mans àgils, gestos delicats i precisos, i ooops... Nens nets en un tres i no res!

Doncs bé, ara es veu que d'això se'n diu Spa baby. En aquest vídeo trobareu els passos a seguir per si teniu dubtes...

I com n'érem de moderns sense saber-ho :D!

luggage for little people

2009-07-04T00:47:00.000-07:00

Hola a tots/es!!!

Per a molts afortunats s'acosten les vacances... :-)

Sou dels agossarats que prepareu viatges amb els vostres fills?
Potser us agradaran les maletes tot terreny de Trunki amb nas, orelles, cua i rodes, i el més important: a prova de caigudes, cops i rebequeries.

Feu-hi una ullada: els nens de l'anunci són una monada (i els publicistes ho saben :)!

Bon cap de setmana!

Da boca pra fora

2009-05-05T04:12:00.000-07:00

No us ha passat mai que taral·lejeu una melodia ben coneguda i que ningú la reconeix, excepte vosaltres? A mi sempre!

Dins el meu cap ritmes, veus i melodies s'encadenen harmònicament i respecten el tempo, l'entonació, cada pausa, cada matís... Però en algun lloc del camí entre el cervell i els llavis, tota aquesta màgia i harmonia desapareix... Això que en el meu cap, segueix intacta!

Sentint l'últim treball de Leo Mínax, ja sé que em passa... Només desafino "da boca pra fora"!

Bona setmana!

cigarettes and letters

2009-04-25T13:11:00.000-07:00

Sóc una afèrrima partidària de l'ara i aquí, però de vegades, només de vegades, el cap vola cap als territoris del que podia haver estat...
...All the cigarettes that I never
smoked
and all the letters I have never
sent...

I torna amb un somriure...
Bona setmana!

Catifes voladores

2009-04-12T05:52:00.000-07:00

© Eva Armisén: No me canso de mirarte nunca

Dones equilibistes, malabaristes, boxejadores, ballarines, guerreres, protectores....I ara catifes voladores! M'encanta el treball d'Eva Armisen... I a vosaltres?

© Eva Armisén: A veces se me va la cabeza lejos...

Bona setmana!

Dance me to the end of love

2009-04-05T03:47:00.000-07:00

"Si pogués dir-te què se sent, no
valdria la pena
ballar-ho"
Isadora Duncan
Comencem aquest mes d'abril ballant?

>
Dance me to the end of love de Leonard Cohen, versió de Madeleine Peyroux

Misteris de la natura

2009-03-28T00:58:00.000-07:00

No sé d'on em ve aquesta afició pel flamenc... No tinc "antecedents" familiars, ni sóc precisament el paradigma de la gràcia andalusa, però el seu so em traspassa la pell i m'arriba directament al centre de les emocions... Lole i Manuel, Camarón, Carmen Linares, Miguel Poveda, Estrella Morente... No em canso mai d'escoltar-los.

Un misteri de la natura com qualsevol altre :-)

Bona primavera!

Un perfum de colors

2009-03-22T11:48:00.000-07:00

Ja fa uns dies que tenim la primavera entre nosaltres i es nota... sol, bones temperatures i natura en plena efervescència... nous colors, nous perfums, sensacions retrobades... Crec que Alicia Bock sap captar deliciosament tota aquesta sinèrgia en les seves fotografies. Aquí en teniu una mostra però en podeu veure moltes més al seu web.

Em ronda pel cap l'epigrama de Papasseit cantat per Ma del Mar Bonet però no trobo la cançó, així que us deixo amb els versos:

Un perfum de colors ha invadit a
Margot / S'ha vestida de pressa/Perquè hom no sabés de sa sina l'olor s'ha
posada una flor/damunt la roba fresca...
Bona setmana!

Armaris o cerveses ?

2009-03-14T02:10:00.001-07:00

No és pas cert que totes les dones somiem amb un fabulós armari, gran i ben assortit, nooooooooooooo...!!! I tampoc que tots els homes somiïn amb una nevera gegant plena de cerveses ben fresquestes... I ara! Encara menys...

Aleshores, per què no puc deixar de somriure cada vegada que veig aquest anunci?

Bona setmana!

El concert

2009-03-08T07:40:00.001-07:00

Doncs al final va poder ser!

Dijous passat vam anar fins a l'Hospitalet a veure la presentació del nou disc de Pablo Guerrero. Al carrer feia un vent que glaçava l'ànima i els ferrocarrils semblaven anar més lents que mai, però hi vam arribar i va valer la pena...

Aurora, Víctor, aquí van las fotos prometidas y una breve reseña que ha escrito Paco, que me acompañó al concierto. ¡Espero que os gusten!

<< Hace cuatro años asistí al recital donde Pablo Guerrero estrenaba su coheniano “Plata”, y ahora no podía faltar a la presentación de su nuevo trabajo “Luz de tierra” incluido en el ciclo de cantautores de Barna-Sants en el Auditorio Borradas de Hospitalet de Llobregat.

Pablo desgranó al principio unos seis o siete poemas musicados de su nuevo disco "Luz de tierra”: Por la calle del aire, Hay un hombre en la orilla, Sólo un instante, Nana estival para acunar a un amor, Noria de noches o Canto desnudo.

Y entre música ambient con ciertos toques de jazz apenas sugeridos por el estupendo trompetista Santi Vallejo y el eficiente contrabajista Christian Pérez, el concierto fue in crescendo cuando Pablo fue repasando parte de su repertorio antiguo. Gemas guerrerianas como Agua de tus manos, Hojas de menta fresca, Sueños, Dama de cielo roto, Dulce muchacha triste o una especial versión de la mítica A cántaros.

El grupo estaba dirigido a la guitarra rítmica y de afinación abierta por el soberbio Luís Mendo y a la guitarra eléctrica tremolada -creo- la maestría del gran Nacho Sáenz de Tejada. El joven e impresionante Santi Vallejo a la trompeta, percusión y programaciones, y el contrabajo fascinante del norteamericano Christian Pérez.

Nacho Sáenz de Tejada a la guitarra y Christian Pérez al bajo

Santi Vallejo trompeta y Luís Mendo guitarra

En resumen, Pablo Guerrero nos regaló una de esas noches inolvidables e irrepetibles donde la poesía y la música nos recuerdan imágenes, sensaciones y mantras que creíamos olvidados >>

Paco Martín

Pablo Guerrero

2009-03-03T03:26:00.001-08:00

Quince territorios personales, quince revelaciones mínimas, quince pensamientos futuros, quince arcos en tensión de palabras, quince sueños para las mujeres nuevas, quince albercas donde llueve despacio...

Amb aquestes paraules obre Pablo Guerrero el seu darrer treball "Luz de Tierra", un disc on musica i canta 15 poemes d'autors extremenys. Tenir-lo a les mans, gaudir-lo i escoltar-lo és tot un luxe i la culminació d'un procés que es va iniciar amb la selecció dels textos, i la creació, gravació i producció del disc. Un procés que podeu seguir amb detall al blog Luz de tierra.

Només he escoltat els 7 primers temes, però ja us puc dir que el disc és una petita joia.

I és que des d'aquell "Amapolas y espigas" de l'any 69, o els "Cantares de trilla", Pablo Guerro ha seguit evolucionant musicalment i regalant-nos amb cada disc, i amb cada llibre, versos i emocions amb la maduresa d'una veu que transmet l'empremta del temps.

En aquest darrer disc ha comptat amb la col·laboració de les veus d'Olga Roman, Marina Rossell, Susana Martins, Ismael Serrano, Javier Muguruza i Javier Bergia, i la instrumentació de Luís Mendo, Nacho Sáenz de Tejada, Luís Escribano, Santi Vallejo, Jorge Pardo, Tino di Geraldo, Irene Arguello i Nacho Centurión.

El podrem escoltar en directe dijous dia 5 de Març a l'Auditori Borradas de l'hospitalet (a veure si podem fer una escapadeta!) o el 20 de març a la sala Galileo Galilei de Madrid.

I a més, acabo de saber que el dia 12 de març en la XIII edició dels Premis de l'Acadèmia de la Música li concediran el premi a tota la trajectòria musical. Un motiu més de celebració per a tots els que seguim i l'apreciem.

Al programa Al caer el sol hi podeu escoltar una entrevista i alguns dels temes.

Boadan Nuppi Bealde

2009-02-25T00:56:00.000-08:00

“Jo vinc de l’altre costat” és el que signifiquen aquestes paraules en sami, la llengua de Mari Boine.

Les llengües sami pertanyen a la família uràlica (com el finès) i són parlades per unes 20.000 persones dins dels territoris de Noruega, Finlàndia, Suècia i la península de Kola, a Rússia.

Els samis (altrament coneguts com a lapons) són els habitants autòctons de la regió de Lapònia i un dels grups indígenes més grans d’Europa. Originàriament eren caçadors, pescadors i ramaders de rens. Actualment la seva població es calcula en unes 85.000 persones, tot i que aquest nombre no és exacte, perquè l’estat noruec té una manera curiosa de reconèixer els samis: un noruec és sami si parla sami o té un pare o avi a casa que parla o parlava sami.

Mari Boine procedeix d’una família sami de pescadors de salmó, del poble de Gàmehhisniàrga, al costat del riu Anariohka, i amb la seva música i la seva veu s’ha convertit en una de les millors ambaixadores de la llengua i la cultura del seu poble.

Moltes de les seves cançons són “joiks” una manera improvisada i personal de cantar en vers que fan referència a la relació estreta que els sami estableixen amb la natura i la vida animal que els envolta. “A la cultura sami penses en tot com un tot” diu Mari Boine.

El cert és que sense entendre ni un borrall del que diu, les seves cançons destil·len una força, un ritme i una puresa que semblen brollar directament de les profunditats de les glaceres mil·lenàries.

Tot un impacte la primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó. Val a dir que el fantàstic saxo de Jan Garbarek també hi contribueix.

Us deixo amb ella. Bona setmana!

Llibres desplegables

2009-01-25T09:23:00.000-08:00

A més del seu valor literari, els llibres com a objecte em sedueixen per la seva presentació, la seva olor, el tacte de les seves cobertes, les seves imatges, la lleugera asprositat que queda als dits en passar les pàgines...

La primera vegada que vaig passar la pàgina d'un llibre i, en un instant, va alçar-se del no res un majestuós castell vaig contenir la respiració... Quina meravella!

Avui dia els nens estan acostumats que els llibres tinguin moltes parts mòbils, desplegables, amb diferents textures per tocar i, fins i tot, amb diferents olors... Els llibre pop-up, en diuen. Però quan jo era petita no n'havia vist gaires d'aquests. Potser per això encara em segueixen fascinant.

Alguna cosa semblant els deu passar a Ana Ma Ortega i Álvaro Gutierrez que han atresorat una col·lecció de llibres desplegables que va des del segle XVIII fins als nostres dies. A finals d'any es va poder veure exposats a Valladolid. Espero que vagin voltant i arribin a prop de casa per anar-los a veure. De moment em quedo amb aquest recorregut virtual.

Per cert, sabíeu que el llibre mòbil més àntic que es conserva és d'en Ramon Llull? Doncs sí, al segle XIII ja va utilitzar unes rodes giratòries per demostrar les seves teories filosòfiques.

Tornant als nostres dies, m'ha fet gràcia aquest ABC3D de Marion Bataille. Aquí us el deixo també, per si us convé fer una repassada...

Bona setmana!

Belibi (al meu cor)

2009-01-20T03:28:00.000-08:00

Com sabeu, aquest pretén ser un blog de temàtica lleugera, però la realitat és la que és, i hi ha fets que ens colpegen l'ànima i no ens deixen indiferents.

En el post anterior us parlava del músic israelià David Broza i, en vista del últims i tristos esdeveniments que s'han produït aquest gener en l'eterna pugna entre palestins i israelians que lamentablement sembla no tenir fi, el fet de conèixer gent d'ambós pobles que encara té esperança i aposta pel diàleg i l'entesa ens aporta un petit bri de llum i esperança.

En aquest sentit, David Broza és un pacifista convençut que forma part de l'organització Paz Ahora on diferents artistes i intelectuals israelians i palestins treballen per obrir vies de comunicació entre ambdues cultures.

Una mostra la tenim a la col·laboració que David fa amb el músic palestí Said Murad en el seu disc Parking completo. La cançó "Belibi" parla del sentiment que tots dos pobles comparteixen vers la seva terra, la mateixa terra... Us convido a escoltar-la.

Tant de bo la seva veu es faci sentir enmig de l'eixordament de les bombes i els plors de les criatures.

Queda dit!

Amb les maletes a punt

2009-01-04T10:25:00.000-08:00

Aquest 2008, al sorteig del sopar de Nadal de l'empresa em va tocar aquesta maleteta vermella que veieu a la foto i que fa tan de goig... És la primera vegada que em toca alguna cosa, i ha estat una maleta... Podria ser un senyal que comença un nou any viatger, no ho creieu ;-)?

El que és un viatger empedreït és el músic de qui us volia parlar avui, en David Broza.

Va néixer a Haifa, Israel, va créixer a Madrid, i després de tornar al seu país per fer la mili ha estat voltant per tot el món amb les seves cançons. A Israel és un cantautor molt reconegut i va ser dels primers a versionar a Serrat, Ibañez o Manzanita a l'hebreu. Actualment viu a cavall entre Israel, Espanya i Estats Units... Sempre amb les maletes a punt.

Potser alguns de vosaltres el recordareu cantant la capçalera de la sèrie "Raquel busca su sitio", amb lletra de Jorge Drexler. Potser us sonarà més la balada "El hijo de las nubes" de la pel·lícula "Padre Coraje", aquest cop amb lletra de Javier Ruibal.

I potser a alguns no us sonarà de res... Per això us convido a que l'escolteu i que gaudiu de tota la força i l'energia dels seus directes, amb aquest viatjer tema de "Me voy" del seu disc Parking Completo (2004).

Here comes the sun !

2009-01-01T04:41:00.000-08:00

Després de setmanes de pluja i boira, el primer dia del 2009 ens ha regalat amb aquests rajos de sol que s'escolen per la finestra de l'estudi...

Ens ha passat com als habitants dels països nòrdics, no hem pogut evitar aixecar totes les persianes ben amunt i sortir a celebrar-ho !!!

Que tingueu molt bon dia!!!

Tres, dos, un...

2008-12-31T11:44:00.000-08:00

Ja teniu els grans de raïm ben comptats?

Jo ara m'hi poso, però abans us deixo amb aquesta Verbena Galàctica del mestre Sisa per acabar l'any amb alegria.

MOLT BON 2009 !!!!

What a wonderful words

2008-12-25T01:33:00.000-08:00

Claudina, Elisabet,

Matilde, Sílvia, Rosa, Quico,

Mília, Juli, Mireia,

Roser, Aurora, Enric

Pachus, Pilar, Glòria...

Tots els vostres noms són paraules evocadores i màgiques que m'acosten el vostre somriure, les vostres veus, el vostre caliu i la vostra amistat només de pronunciar-les. Per això, per a mi són i seran "wonderful words". A alguns us ho podré dir en persona, a d'altres només des d'aquesta finestra virtual, però a tots i totes us desitjo de tot cor:

MOLT BON NADAL!!

Una poma cau d'un arbre...

2008-12-21T03:13:00.001-08:00

Amb tot, encara no havia tingut temps de mostrar-vos la nostra collita de pomes d'aquest any.

Són d'una pomera petita que vam plantar en una torreta fa 3 anys i que cada any, a finals d'estiu ens proporciona una deliciosa collita de pomes. Diuen que s'han d'arrencar les més petites perquè les altres creixin més i siguin més grans, però mai ho fem. Petites o grans, nosaltres les trobem igualment les més dolces i aromàtiques del món!

I parlant de pomes... Us deixo amb un poema per a comptar i contar:

Una poma cau d'un arbre

i ningú la va a collir.

Dues mosques que passaven

es preparen pel festí.

Tres marietes afamades

en demanen un bocí.

Quatre formigues alades

volen compartir el botí.

Cinc cuques espavilades

també s'hi van afegir.

Saps dir-me quants mengen poma

o t'ho torno a repetir?

I aquí tenim l'adaptació al castellà:

Una manzana reineta,

dos mosqitas pizpiretas,

tres mariquitas aladas,

cuatro hormigas atareadas,

cinco gusanos rebeldes,

seis escarabajos verdes.

Todos manzana comieron

¿Sabes contar cuántos fueron?

Tots dos els trobareu al llibre que vam publicar juntament amb Matilde Portalés "Per què els gats miren la lluna" / "Por què los gatos miran la luna"

Bon diumenge!

Un poco de chocolate

2008-12-21T01:10:00.000-08:00

Aquest és el títol de l'òpera prima del director Aitzol Aramaio, on quatre personatges encaren diferents moments del seu periple vital: Lucas (Héctor Alterio) és ja un ancià que ens convida a entrar en el seu món on les fronteres de l'espai i el temps es desdibuixen, i present i passat conviuen amb tota naturalitat. L'acompanyen en el seu viatge la seva germana Maria, una entranyable Julieta Serrano, i dos joves, Marcos i Roma (Daniel Brühl i Patricia Goneaga), que sense voler-ho entren a formar part de les seves vides, mentre van teixint també la seva pròpia història.

Tramvies, carrers estrets, camins que es creuen i ... una mica de xocolata!!

La pel·lícula està basada en la novel·la d'Unai Elorriaga "Un tranvia en SP", premi nacional de narrativa 2002, i sorpresa! té la seva pròpia web: Un poco de chocolate.

Que passeu una bona estona!

Mikel Laboa

2008-12-13T03:21:00.000-08:00

Escoltàvem el telenotícies, i entre l'allau de dissorts encadenades sense temps per a digerir-les, vam sentir la notícia de la seva mort i vam reaccionar: tots dos ens vam mirar i ens vam enmirallar en la nostra tristesa... Aquella tristesa que envaeix l'ànima dels qui saben que ha desaparegut un dels savis de la tribu. I és que això era i és per a nosaltres Mikel Laboa, un músic, sí; un neuropediatre, també; però sobretot una persona sàvia i generosa que va voler compartir amb tots nosaltres la seva creativitat, la seva veu, la seva poesia i que, lluny de quedar-se ancorat en els temps, va ser innovador i vanguardista fins al final.

Del treball amb nens amb trastorns neurològics i del llenguatge van sorgir les seves "Lekeitioak", cançons basades en ritmes sil·làbics i onomatopeies, del qual m'agrada especialment el "Baga biga higa" que més tard, Julio Medem va fer sonar a "La pilota basca". Si teniu l'oportunitat no deixeu d'escoltar-les.

Amb la tristesa de la pèrdua, però amb l'alegria d'haver-lo conegut, escoltat i gaudit, i de poder seguir fent-ho, us deixo amb "Hegatzi errariak" uns versos musicats del poeta basc Joseba Sarrionandia.

Eskerrik asko Mikel!

Què regalar? (VI)

2008-12-13T01:51:00.000-08:00

I per concloure aquesta febre regaladora que m'ha agafat aquestes últimes setmanes, us faig un darrer suggeriment:

Poseu una Matilina a les vostres vides!

I és que mireu com n'és de bonica:

Aquí teniu el seu retrat oficial:

Deliciosa, oi? Qui s'hi pot resistir...? Us espera a Matilina !!!

Què regalar?(V)

2008-12-13T00:51:00.000-08:00

I seguim amb les agulles!

I és que no em volia deixar a les Minerves, unes encantadores i coquetes nines vintage amb molt de glamour.

Les voleu per a les vostres solapes? Les trobareu a Las Minervas

Què regalar? (IV)

2008-12-06T10:37:00.000-08:00

Com veieu la veta no s'acaba... I és que pels blogs hi ha gent amb molt de talent.

Què em dieu d'aquestes fantàstiques agulles de Lady Desidia?

I també hi ha anells!

I mireu que bonica és la presentació:

Al seu blog en podeu veure encara més: Lady Desidia

I aquí teniu una llista de les botigues on trobar-les: http://ladydesidia.blogspot.com/2008/03/keboniko.html

Què regalar? (III)

2008-12-06T00:28:00.000-08:00

Seguim amb les nostres compres per la Blogosfera.

Impossible d'arrencar els vostres xicots de la play/tv/sofà... per anar a compar una camisa?

Aquí teniu la proposta de tailor4less . L'originalitat rau en què no es tracta d'un simple catàleg on triar la que més us agradi, sinó en que us la fan a mida! I com? Seguint els següents passos:

Personalització: on podem escollir el model de camisa, si la volem de tall més clàssic o modern, de màniga llarga o curta, etc.

A continuació seleccionem el color i l'estampat de la roba:

El següent pas, i en el qual necessitarem una mica de paciència i col·laboració, és agafar la cinta i prendre mides.

I oooopsss!! Finalment, aquí tenim l'aspecte de la nostra camisa:

Consells: afegiu alguns centímetres de marge a la cintura perquè la camisa us vagi bé després de Nadal...

Informació aconseguida via: interactividad.org

Gregory Colbert

2008-11-29T10:04:00.000-08:00

Gregory Colbert és el fotògraf canadenc artífex d'"Ashes and Snow", una experiència sensorial que ens posa en contacte amb l'essència més primigènia del nostre ésser, tot evocant els nexes ancestrals entre l'home i la natura amb unes imatges tan contundents i evocadores com aquestes:

El treball és totalment artesanal i l'autor hi ha dedicat deu anys de la seva vida. Des que l'exposició es va inaugurar a Venècia l'any 2002, ha passat per Nova York, Tòkio, i Mèxic.
L'any 2009 serà a Brasil, així que si us ve de passada, aprofiteu-ho...

Mentrestant podeu gaudir de l'experiència a: Ashes and Snow

No us ho perdeu!

Què regalar (II)

2008-11-29T02:31:00.000-08:00

I què us semblen aquests originals collarets i agulles?

Són de zepequeña, una gran artista de Bizkaia i els podeu trobar al seu blog, clicant sobre el seu nom.

Què regalar? ( I )

2008-11-29T01:47:00.000-08:00

Som a punt de començar el desembre i es nota per dues coses: la primera perquè ara sí que ha arribat el fred de debò, i la segona perquè la gent comença a entrar en aquella espècie de síndrome prenadalenca on ja comencem a pensar en reunions familiars, àpats inacabables i els regals! Sí, cada any passa igual... Encara que volguem ser solidaris (que també ho podem ser tot l'any) de nou ens trobem amb les botigues plenes, les compres d'última hora, els regals per sortir del pas, perquè tothom té de tot...

Aquest any podem ser una mica més originals i aprofitar tot el que ens ofereix la blogosfera. I és que com diu la meva cosina: "por ahí hay gente con mucho arte".

Així que començo amb aquest suggeriment:

El calendari il·lustrat de MIKIMONO per anar desgranat cada mes i gaudir d'un any ben acolorit.

Podeu trobar-lo a mikimono i de passada coneixeu el treball d'aquesta dissenyadora. Val la pena!

De novembre enllà...

2008-11-29T01:27:00.000-08:00

De novembre enllà agafa la manta i no la deixis estar...

Sense ni adonar-me'm, ha passat un mes des de l'últim post!

Ha estat un mes de molta feina, però... prova superada!! Així que aquest dissabte m'he llevat tranquil·lament i després d'un bon esmorzar amb la inseparable companyia del nostre gat, me n'he anat a fer un volt per la blogosfera...

La Matilina fa dies que va donar un premi al blog, cosa que em va fer molta il·lusió, i com que no sóc desagraïda, seguiré les condicions del premi (traspassar-lo a 6 blogs més), però a la meva manera, dedicant-hi els següents posts.

Fins ara!

Petons i abraçades!

2008-10-25T03:29:00.000-07:00

Aquest és el títol d'un llibre de poemes per a nens, amb les precioses i delicades il·lustracions de Matilde Portalés.

Però també és una reivindicació personal!

Hi ha setmanes en què només desitges arribar a casa, posar-te la indumèntaria inequívoca de "necessito un descans" (jersei amb boles, mitjons suaus, pinça als cabells...) i demanar la dosi de petons i abraçades que et correspon...

Aquesta ha estat una d'aquestes setmanetes...

Si també és el vostre cas, molts petons i abraçades per a tots!

PER ESCOLTAR: Dame un beso. Luz Casal

Breaking and entering

2008-10-25T03:09:00.001-07:00

"¿Cuando dejamos de mirarnos? ¿No debería saltar alguna alarma? Algo que nos diga: ¡eh! ¡cuidado, presta atención! Y es que uno piensa: estoy bien, estamos bien, todo va bien. pero te das la vuelta y... la distancia entre ambos... Hasta que de repente ocurre algo. Algo insignificante. Un detalle sin importancia..."

Així comença la pel·lícula. Els seus atractius: la història, Londres, i les interpretacions de Juliete Binoche, Jude Law, Robin Wriht Penn i Martin Freeman.

Poseu-vos còmodes...

Guionista i director: Anthony Minguella (2006)

El bosque animado

2008-10-19T01:41:00.000-07:00

De moment, conec dues pel·lícules amb aquest títol, totes dues molt recomanables:

La 1a, i potser més coneguda, la del delirant (en el millor sentit de la paraula) director José Luís Cuerda de l'any 1987, amb guió de Rafael Azcona i amb un repartiment d'actors de luxe: Alfredo Landa, Miguel Rellan, Manuel Alexandre, Alejangra Grepi, Luís Ciges, Alicia Hermida...

La 2a, un film d'animació en 3D d'Ángel de la Cruz i Manolo Gómez, de l'any 2001.
Un bosc d'arbres filòsofs, un estirat pal de telèfon, un talp que busca l'amor...
La història potser no és molt original, però és un plaer gaudir dels colors, els detalls i la bellesa de les imatges, sense l'embafament del segell Disney.

La pel·lícula s'acomiada amb una cançó de Luz Casal, amb lletra de Pablo Guerrero, que es va endur el Goya al millor tema musical i que, particularment, m'encanta.
El títol: Tu bosque animado.

Us deixo amb ella. Bon diumenge!!

Més informació: http://www.elbosqueanimado.com/

Poesia quotidiana

2008-10-11T10:34:00.000-07:00

Les aparences enganyen... O això sembla que ens vol transmetre Chema Madoz, un genial fotògraf madrileny que aconsegueix que mirem amb ulls nous els objectes més quotidians.

A mi sempre em sorprèn!

Aquí us en deixo un tast, en podeu veure més al seu web: http://www.chemamadoz.com/

No és preciós aquest últim "regal efímer"?

Bona setmana!!

It's wonderfull!

2008-10-08T04:16:00.000-07:00

Aquests "clics" de la nostra infància continuen sent tan humans...

Aquí els tenim anant al cine, amb la fantàstica banda sonora de Paolo Conte: "Vie com me".

Visca La Itàlia!

>

A cal sabater...

2008-10-07T10:25:00.000-07:00

Un dels aspectes que més costa quan ens posem a aprendre llengües són allò que anomenem "les frases fetes". És curiós com aquestes dites o frases fetes reflecteixen la manera de fer i de ser dels seus parlants, vaja, la seva cultura. Per això moltes d'elles són intraduïbles.

Ara bé, sembla que n'hi ha algunes que d'una forma o d'una altra les trobem a la majoria de llengües. I és que hi ha característiques que semblen inherents a l'espècie humana.

És el cas de la frase feta que em va venir al cap quan em vaig trobar amb aquesta façana anat pel carrer:

Aquí teniu una ampliació del cartell (és real, no hi ha cap muntatge):

No sé si aquest bon senyor o senyora tindrà gaires comandes, però hi ha una dita que li escau molt en diferents llengües:

català: A cal sabater, sabates de paper.
castellà: En casa del herrero, cuchillo de palo.
portuguès: Casa de ferreiro, espeto de pau.
francès: Les cordoniers sont toujours les plus mal chaussés.
italià: A mojer del scorper va in giro coe scarpe rotte.
anglès: The shomaker's son always goes barefoot.

En sabeu alguna més?

Per cert, se'm presenten tres mesos de molta feina així que no puc dedicar-me gaire al blog, però espero que de tant en tant aneu traient el cap per aquí. Us prometo que donaré senyals de vida...

Una blogabraçada!

El teu moble Ikea

2008-09-18T02:00:00.000-07:00

Ja tornem a tenir a la bústia el nou catàleg IKEA de la temporada.

Sempre que hi vaig, juro i perjuro que serà l'última vegada. El darrer jurament el vaig fer a la cua de transport, i va ser al més pur estil Scarlett O'Hara a "Lo que el viento se llevó". Excepte el sofert senyor Tarongina, la resta d'ikeoides em van ignorar per complet, sabent, segurament, que aquests esforçats juraments eren en va i que, com ells, tornaria a caure arrossegada per la poderosa força de gravetat del planeta ikea.

I la veritat és que fent una ullada al catàleg estic veient coses que em comencen a temptar, com aquesta taula que du el meu nom...

Si també voleu aconseguir el vostre moble IKEA, feu clic aquí: El teu moble Ikea

Que passeu un bon dijous!

Ultims dies d'estiu

2008-09-11T05:05:00.001-07:00

Diuen que la setmana entrant arriben les pluges i comencen a baixar les temperatures... Però avui encara fa un solet molt agradable, així que vaig a aprofitar els últims rajos, abans que el to de la meva pell torni a passar de blanc trencat a blanc nuclear.

A més, com un regal inesperat de final d'estiu, el roser que ja donàvem per perdut després d'aquest últim trasllat, ens ha regalat amb una florida espectacular.

I per acabar de cultivar els sentits, un te de tarongina i una mica de música...

Que passeu un dia agradable!

[youtube=]
CORINNE BAILEY RAE "Put your records on"

Mi familia y otros animales

2008-09-07T00:53:00.000-07:00

Jo deuria tenir uns 10 anys. Estàvem passant les vacances a casa de l'àvia de Salamanca i una de les meves tietes ens va portar a una llibreria enorme (almenys en els meus records) i ens va dir: "escolliu un llibre..."

Encara que aleshores ja havia llegit molts contes, no havia vist mai una llibreria tan gran, amb tants prestatges i taules plenes de piles de llibres que semblaven amagar móns fantàstics i tresors desconeguts... I podíem triar el que volguéssim!

No recordo quins llibres van escollir els meus cosins, però en aquella tarda feliç jo vaig trobar el meu tresor particular: una guia naturalista de Gerald Durrell il·lustrada amb fabuloses fotografies en què es mostrava la variada i curiosa fauna que habita les nostres cases i jardins: ocells, llangardaixos, formigues i cucs diversos.

Ja gairebé ho havia oblidat, però veient la pel·lícula "Mi familia y otros animales" ho vaig recordar tot de cop.

El nen que escorcolla fascinat tot el que es belluga al seu voltant i que converteix la seva habitació en un surrealista zoo domèstic és ell, en Gerald Durrell, l'escriptor i naturalista britànic del meu llibre.

Si encara no l'heu vista, passareu una bona estona amb les aventures de Gerald i la seva extravagant família.

Nous projectes

2008-09-03T08:52:00.000-07:00

Com més temps passa, constato que l'any comença dues vegades: una al setembre i l'altra l'1 de gener, tal com marca el calendari oficial.

Tant si ens decidim a anar al gimnàs, com a aprendre la dansa del ventre o apuntar-nos d'una vegada al curs d'anglès, ha de ser ara...

El setembre és per a molts el mes en què comença l'any i en què pensem a materialitzar nous projectes.

Aquesta deliciosa il·lustració de la Matilde Portalés forma part d'un projecte que compartim amb molta il·lusió i que esperem que aquest any vegi la llum.

Espero que us agradi... En podeu veure més a: Matilina.

Revival

2008-08-31T05:07:00.000-07:00

Quan miro fotografies de celebracions antigues, a més de la roba i l'òbvia joventut de cares i cossos, hi ha un altre detall que em fa acabar de situar la data dels esdeveniments: el color de les parets!!

Des que recordo, han anat patint estoicament les transformacions que marcaven les pautes de la casa moderna: als anys 70 parets empaperades amb estampats ben llampats. Als 80 vam arrencar el paper i vam guarnir-les amb un rústic estocat. Als 90, l'estocat va desaparèixer entre sorolls de màquines i núvols de polseguera, per donar pas a la pintura en amables tons pastel. Als 90, els colors van pujar una mica de to, i vam començar a pintar amb blaus, vermells, taronges, grocs...Tot ben vistós!

I al 2000... Volta a empaperar!

M'ha agradat la proposta de l'empresa Inke que dóna una nova dimensió als antics papers de casa de l'àvia, omplint les parets de lleons, estruços, elefants...

Aprofiten papers antics autèntics i amb el kit t'envien la silueta i la cola per enganxar.

Us animeu?

Bon diumenge!

Once

2008-08-26T12:27:00.000-07:00

Amb Once inauguro la categoria "cinema" on us aniré fent cinc cèntims de les pel·lícules que vaig veient i que m'agraden.

És el cas d'aquest film del director irlandès Jonh Carney, protagonitzat per un jove músic que toca pels carrers de Dublin (Glen Handsard) i una venedora txeca (Markéta Irglová).

Si teniu la paciència de no treure el DVD després de la primera cançó, i aguanteu el moment en què fins i tot el productor de la discogràfica arrenca a cantar, us trobareu amb una història d'amor i amistat petita, sincera i refrescant.

I com a colofó, el fantàstic tema If you want me interpretat per Markéta que darrerament no puc parar d'escoltar.

Bon dimarts!

Tancat per vacances

2008-08-26T10:39:00.001-07:00

Aquest estiu m'ha sorprès trobar-me amb més d'un establiment amb un cartell com el de la foto: un Tancat per vacances sense data de retorn. Es tracta d'una nova tècnica de màrqueting, una mena d'efecte sorpresa? Potser, amb els estralls de la crisi, s'estan replantejant si tornar a obrir portes o tancar definitivament. O potser han volgut estalviar-se aquell neguit dels últims dies de vacances deixant aquest final obert, indefinit: "De moment marxem. Quan tornarem? ja ho veurem, sobre la marxa, no ens estressessim pas..."

Ara que finalitzen les meves i que començo a tenir sentiments apocalíptics, en què s'acaba de cop la bona vida d'aquests dies sense horaris, sense presses, sense programacions, em fa gràcia l'opció hedonista del final obert.

Al món hi ha gent metòdica i voluntariosa que uns dies abans d'acabar les vacances comença a llevar-se d'hora, a pensar què fara els primers dies de feina, a organitzar-ho tot perquè després la patacada no sigui tan grossa.
D'altres assaboregen els dies que queden com si fossin els últims caramels del pot, i ja veuran com s'adapten de nou a la rutina quan hi siguin de ple.

En aquest cas, jo sóc d'aquestes últimes! I vosaltres?